Circular 29/20 · 16 de desembre del 2020

ESTALVI EN L’IRPF I EN L’IS

ÍNDEX

A- CLAUS PER REBAIXAR EL TEU IRPF


Aportacions a plans de pensions
Rescat del pla pensions
Primes satisfetes a assegurances de dependència
Plans d’estalvi a llarg termini “Pla d’Estalvi 5”
Compensació de guanys amb pèrdues
Beneficis aplicables a majors de 65 anys
Deducció per inversió en habitatge habitual
Exempció per reinversió d’habitatge habitual
Exempció parcial de rendes derivades de la transmissió de determinats immobles
Deducció per lloguer d’habitatge habitual
Contribuents que percebin ingressos per lloguer
Deducció per donatius
Deducció per aportacions a partits polítics
Inversió en empreses de nova creació
Aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat
Deducció per inversió en elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries que s’afectin l’activitat econòmica
Deducció de despeses per mobilitat geogràfica
Subvencions o ajudes al lloguer
Recordatoris
Qüestions Covid-19
Treballadors en ERTE
Prestació per cessament d’activitat percebuda pels autònoms
Contribuents en Estimació Objectiva


B- COM ESTALVIAR EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS DEL 2020


Diferir rendes a l’exercici 2021
Entitat patrimonial i concepte d’activitat econòmica en el supòsit d’arrendament d’immobles
Operacions amb preu ajornat
Amortitzacions
Despeses no deduïbles
Despeses financeres
Valoració de determinats elements patrimonials
Exempció sobre dividends i rendes derivades de la transmissió de valors representatius de fons propis
Compensació de bases imposables negatives
Reserva de capitalització
Reserva d’anivellament
Recordatoris


A- CLAUS PER REBAIXAR EL TEU IRPF

Com cada any, és el moment de planificar què es pot fer per tal d’aprofitar les possibilitats que queden per estalviar en la declaració de l’IRPF que presentarem el proper any.

Aportacions a plans de pensions

Les aportacions a plans de pensions i altres sistemes de previsió social (assegurances, plans de previsió assegurats…) ofereixen avantatges fiscals, ja que les quantitats aportades durant l’exercici redueixen la base imposable de l’Impost, és a dir, l’import dels ingressos tributables, sent el límit màxim de la reducció la menor de les quantitats següents:

  • 8.000 euros
  • El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts durant l’exercici

A més de la reducció anterior, els contribuents els quals el seu cònjuge no obtingui rendiments del treball o d’activitats econòmiques, o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros, podran reduir de la seva base imposable les aportacions realitzades durant l’exercici al pla de pensions del seu cònjuge, amb el límit de 2.500 euros anuals.

Es podran realitzar, a més, aportacions a plans de pensions a favor de persones amb discapacitat física igual o superior al 65 per cent, o psíquica igual o superior al 33 per cent. Si qui realitza l’aportació té relació de parentiu o tutoria amb el discapacitat, la reducció tindrà un límit de 10.000 euros anuals. No obstant això, si qui realitza aquestes aportacions és el propi discapacitat, la reducció no podrà superar 24.250 euros.

Tenint en compte que el Projecte de Llei de Pressupostos Generals per al 2021 contempla una notable minoració de la quantitat màxima a reduir (amb caràcter general passa de 8.000 euros a 2.000 euros i per aportacions a favor del cònjuge es redueix de 2.500 a 1.000 euros, que serà aplicable a partir de 2021) el 2020 pot ser un bon moment per a fer ús d’aquest benefici fiscal.

Rescat del pla pensions

Quan es rescata el pla de pensions, l’import obtingut tributa com a rendiments del treball en la base imposable general de l’Impost, per tant, al tipus marginal de l’impost.

Per això, si s’està considerant la possibilitat de rescatar el pla de pensions, convé fer càlculs i tenir present que resultarà més avantatjós fer-ho en un exercici en el qual s’hagin obtingut ingressos baixos, evitant així pujades de tipus per salts de tram en l’escala de gravamen.

A més, convé tenir en compte que si es rescata un pla de pensions, es podrà aplicar la reducció del 40% per la part corresponent a les aportacions anteriors a 2007, sempre que es percebi en forma de capital, és a dir en un pagament únic. Segons el moment en el qual es produeixi la contingència, ens podrem trobar amb les possibilitats següents:

  • Contingències esdevingudes entre 2011 i 2014: Només es pot aplicar la reducció del 40%, però per a això és necessari que el capital es percebi fins a la fi del vuitè exercici següent al de la contingència.
  • Contingències esdevingudes en 2015 i següents: La reducció del 40% només es pot aplicar si la prestació es percep en l’exercici en el qual es produeix i en els 2 següents.

Per tant, en els casos en què la contingència de jubilació hagi tingut lloc el 2012 o el 2018 i existeixin aportacions realitzades abans del 2007, l’exercici 2020 serà l’últim exercici en el qual es podrà rescatar el pla de pensions aplicant la reducció del 40%, sempre que es rescati en forma de capital.

En relació amb els plans de pensions, també cal tenir en compte que el RDL 11/2020, va regular la possibilitat de rescatar, en el termini de 6 mesos des del 14 de març, els plans de pensions de forma anticipada en determinades situacions (treballadors en ERTE, autònoms que haguessin cessat en la seva activitat per la crisi sanitària, etc.). Doncs bé, en aquests casos, els efectes fiscals del rescat es mantenen segons l’exposat. És a dir, les quantitats obtingudes tributen en concepte de rendiments del treball i hauran d’integrar-se en la base imposable general de l’impost i, en cas de rescat en forma de capital, s’aplicarà la reducció del 40% a la part que correspongui a aportacions realitzades abans de 2007 si la jubilació va tenir lloc en 2012 o 2018.

Primes satisfetes a assegurances de dependència

També hi ha previstes reduccions per les aportacions realitzades a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència. Podran realitzar aportacions i aplicar la reducció tant el propi contribuent com els parents fins al tercer grau, sempre que el conjunt de les reduccions no sigui superior a 8.000 euros anuals.

Plans d’estalvi a llarg termini “Pla d’Estalvi 5”

Invertir en un Pla d’Estalvi a llarg termini pot resultar interessant, atès que els rendiments obtinguts quedaran exempts de tributació en l’IRPF.

Aquestes inversions poden instrumentalitzar-se:

  • En Assegurances Individuals de vida a Llarg Termini (SIALP)
  • Comptes Individuals d’Estalvi a llarg termini (CIALP)

Aquest benefici fiscal exigeix el compliment de determinats requisits. Així, l’aportació màxima anual no pot excedir de 5.000 euros i s’exigeix una permanència de 5 anys des que es va realitzar la primera aportació, és a dir, no es pot disposar de les aportacions durant aquest termini, a més els plans han de fer-se efectius transcorreguts els 5 anys pel total i en forma de capital, mai en forma de renda.

El benefici fiscal es perd si es disposa del capital abans del transcurs dels 5 anys o si se supera l’import màxim anual d’aportacions.

Compensació de guanys amb pèrdues

Si s’han obtingut guanys patrimonials durant l’exercici, per exemple, per la transmissió d’un immoble o un altre element patrimonial, s’hauran d’integrar en la base imposable de l’Estalvi i tributar per això a tipus que oscil·len entre el 19 i 23 per cent. No obstant això, el contribuent pot reduir-se aquest cost fiscal si es tenen saldos negatius pendents de compensar procedents de transmissions d’exercicis anteriors, ja que la Llei admet la seva compensació en els quatre exercicis següents al de la seva generació. A falta de saldos negatius pendents, també pot reduir-se el cost fiscal si es duguessin a terme, abans de finalitzar l’any, altres transmissions, com per exemple venda d’accions (fàcilment realitzables), que originin pèrdues. D’aquesta forma es tributaria únicament per la diferència.

A més, des de la reforma de l’Impost que va entrar en vigor en 2015, es permet la compensació del saldo negatiu procedent de la integració i compensació de rendiments del capital mobiliari (dividends, interessos, etc.) amb el saldo positiu resultant d’integrar i compensar els guanys i pèrdues patrimonials, amb el límit del 25% d’aquest saldo positiu.

A més, cal considerar que el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021 preveu un increment en la tributació de les rendes de l’estalvi de tres punts percentuals per a rendes superiors a 200.000 (del 23% actual passessin a tributar al 26%). Per això, convé valorar la possibilitat d’avançar determinades operacions, com a transmissions que originin rendes superiors a 200.000 euros, i realitzar-les en el 2020.

Beneficis aplicables a majors de 65 anys

Tractant-se de contribuents majors de 65 anys, la Llei estableix la possibilitat d’aplicar els beneficis fiscals següents:

1. D’una banda, quedarà exempt de tributació el guany patrimonial obtingut per la transmissió de qualsevol element patrimonial (immobles diferents a l’habitatge habitual, accions, drets, etc.) si l’import obtingut en la transmissió es reinverteix, en el termini de 6 mesos, en la constitució d’una renda vitalícia al seu favor.
Es limita l’exempció, perquè la quantitat màxima que a aquest efecte podrà destinar-se a constituir rendes vitalícies serà de 240.000 euros.
Cal tenir en compte que en el 2020, el còmput del termini de 6 mesos s’entén paralitzat entre el 14 de març i el 30 de maig com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma per la crisi del COVID-19.

2. D’altra banda, també quedarà exempta de tributació, sense necessitat de reinversió, la plusvàlua generada per la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent major de 65 anys, tenint en compte que es considera habitatge habitual aquella en la qual el contribuent hagués residit durant un període d’almenys tres anys.

En cas de contribuents que no hagin complert encara 65 anys però estiguin a prop de fer-ho, podria contemplar-se la possibilitat de no realitzar aquest tipus d’operacions fins que el benefici fiscal pogués ser aplicat.

Deducció per inversió en habitatge habitual

Encara que la deducció per inversió en habitatge habitual es va eliminar amb efectes l’1 de gener de 2013, els contribuents que encara conserven el dret a aplicar-se-la, aquells que van adquirir l’habitatge habitual amb anterioritat a 31 de desembre de 2012 i s’estiguessin aplicant la deducció, podran deduir-se el 15 per cent de les quantitats satisfetes en l’exercici per a l’adquisició o rehabilitació d’habitatge, sent la base màxima de deducció de 9.040 euros.

En els casos en què s’adquirís l’habitatge amb préstec hipotecari, si les quantitats destinades durant l’exercici a pagar la hipoteca no aconseguissin l’import màxim de base de deducció, pot resultar d’interès amortitzar préstec abans de 31 de desembre fins a aconseguir aquest import (9.040 euros), ja que d’aquesta manera s’aprofita al màxim la deducció.

Exempció per reinversió d’habitatge habitual

Els contribuents que transmetin el seu habitatge habitual i reinverteixin les quantitats obtingudes en l’adquisició d’un nou habitatge habitual (en el termini de 2 anys anteriors o posteriors a aquesta transmissió) podran deixar exempt el guany patrimonial obtingut. Per tal que l’habitatge es consideri habitual, el contribuent haurà de residir-hi durant un termini continuat de 3 anys. Podrà considerar-se habitatge habitual quan, no residint-hi durant aquest termini, concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi d’habitatge (matrimoni, separació matrimonial, trasllat per motius laborals, obtenció d’ocupació més avantatjosa, etc.).

Cal tenir en compte que, en el 2020, amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma per la crisi sanitària del COVID-19, els dies compresos entre el 14 de març i el 30 de maig no es tindran en compte a l’efecte del còmput dels dos anys per a reinvertir.

Exempció parcial de les rendes derivades de la transmissió de determinats immobles

Els contribuents que transmetin en l’exercici béns immobles urbans que haguessin estat adquirits a títol onerós a partir del 12 de maig de 2012 i fins al 31 de desembre de 2012, podran deixar exempt el 50% del guany patrimonial obtingut derivat d’aquesta transmissió.

Deducció per lloguer d’habitatge habitual

Aquesta deducció es va suprimir a partir de 2015. No obstant això, poden continuar gaudint-ne els contribuents amb ingressos inferiors a 24.107,20 euros anuals que van signar el contracte d’arrendament amb anterioritat a aquesta data, que haguessin satisfet quantitats en concepte de lloguer d’habitatge habitual i s’haguessin deduït per aquest fet en exercicis anteriors.

L’import de la deducció serà de 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual.

Referent a això, convé revisar les deduccions addicionals establertes per les Comunitats Autònomes.

Contribuents que percebin ingressos per lloguer

Els contribuents que tinguin immobles arrendats han de declarar els ingressos obtinguts i tributar per ells com a rendiments del capital immobiliari. No obstant això, pel que fa a les rendes obtingudes es podran deduir una sèrie de despeses que la Llei considera fiscalment deduïbles. Entre elles, les quantitats pagades en concepte d’interessos i despeses de finançament, despeses de comunitat (si van a compte de l’arrendador), reparacions, amortització de l’immoble, l’IBI, la taxa d’escombraries, saldos de dubtós cobrament i altres despeses de serveis professionals.

En el 2020, els lloguers poden haver-se vist afectats per l’Estat d’alarma com a conseqüència del COVID i en molts casos s’ha acordat ajornar el pagament o reduir el preu del lloguer. En tots dos casos seran deduïbles la totalitat de les despeses en les quals l’arrendador hagués incorregut durant aquest període, sempre que es tracti de despeses necessàries per al lloguer. A més, en els casos en els quals es pacti el diferiment dels pagaments pel lloguer, no procedirà reflectir rendiment de capital immobiliari en els mesos en què s’hagi diferit aquest pagament.

Addicionalment, la llei estableix un incentiu fiscal a l’arrendament d’immobles destinats a habitatge habitual de l’arrendatari. En aquests casos, l’arrendador podrà aplicar-se una reducció del 60% sobre el rendiment net obtingut (ingressos – despeses), la qual cosa suposa que només es tributa sobre el 40% dels rendiments.

Per tant, si el contribuent té la intenció de llogar un immoble, resultarà més avantatjós que la destinació sigui habitatge habitual de l’arrendatari, i d’aquesta manera poder beneficiar-se de la reducció.

Deducció per donatius

Realitzar donacions a fundacions, associacions i ONGs també desgrava en l’IRPF.

  • Les quantitats donades a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública no regulades en la Llei 49/2002 donaran dret a aplicar una deducció en la quota de l’Impost del 10% de les quantitats donades.
  • Pels donatius realitzats a entitats sense finalitats lucratives a les quals resulti d’aplicació la Llei 49/2002, els contribuents podran deduir de la quota de l’Impost el 75% dels primers 150 euros donats i del 30% de la resta de l’import que superi aquests 150 euros. Aquest últim percentatge serà del 35% en cas de donacions pluriennals, és a dir, si hagués realitzat donacions per import igual o superior a la mateixa entitat en els dos exercicis anteriors.

No obstant això, en el 2020 s’ha incrementat la deducció per les donacions realitzades per a suport enfront del COVID-19 podent-se deduir el 80% dels primers 150 euros donats i el 35% de l’import restant.

Deducció per aportacions a partits polítics

Els contribuents podran deduir-se de la quota de l’impost el 20% de les quotes d’afiliació a partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d’electors, sent la base màxima de deducció de 600 euros anuals.

Inversió en empreses de nova creació

Invertir en projectes d’emprenedors pot ser una altra manera de pagar menys en l’IRPF. Els contribuents podran deduir de la quota de l’impost el 20% de les quantitats satisfetes en el període per la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació, sent la base màxima de deducció de 50.000 euros anuals.

Aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat

Les aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat realitzades pel cònjuge, parents en línia directa o col·lateral fins al tercer grau, o els qui el tinguessin al seu càrrec en règim de tutela o acolliment, donaran dret a reduir la base imposable de l’aportant, amb el límit de 10.000 euros anuals.

Deducció per inversió en elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries que s’afectin l’activitat econòmica

Els contribuents que realitzin una activitat econòmica i hagin adquirit en el 2020 actius nous de l’immobilitzat material o immobles afectes a l’activitat poden aplicar una deducció del 5% dels rendiments nets de l’activitat de l’exercici 2019 i 2020 que s’hagin destinat a la inversió.

Deducció de despeses per mobilitat geogràfica

Els contribuents desocupats que acceptin un lloc de treball que exigeixi el trasllat de la seva residència habitual a un nou municipi, tindran una despesa deduïble addicional de 2.000 euros com a màxim amb caràcter general.

Subvencions o ajudes al lloguer

Les ajudes o subvencions rebudes pel llogater per al pagament del lloguer no estan exemptes de tributació en l’IRPF, per la qual cosa, en principi, hauran d’incloure’s en la declaració com a guany patrimonial. Cal tenir en compte que, en alguns casos, pot determinar l’obligació de declarar.

Recordatoris

  • Si té un pis i vol llogar-lo, tingui present que li convé més llogar-lo com a habitatge permanent que no com a oficina o lloguer de vacances, per tal de beneficiar-se d’una reducció del 60% del rendiment net.
  • Si vol transmetre béns o drets adquirits abans del 31 de desembre de 1994, tingui en compte que només podrà aplicar els coeficients d’abatiment que redueixen el guany patrimonial obtingut, per aquelles transmissions fetes a partir de l’1 de gener de 2015 i que de forma acumulada no superin un valor de transmissió de 400.000 euros.
  • Si s’ha desplaçat a l’estranger per motius laborals sense perdre la seva residència fiscal, tingui present que els rendiments que hagi percebut per treballs efectivament realitzats a l’estranger gaudeixen d’exempció, amb el límit màxim de 60.100 euros anuals. Però convé poder provar, entre altres requisits, que els serveis prestats produeixen una utilitat a l’entitat destinatària i que en el país on es realitza la feina s’aplica un impost similar a l’espanyol.
  • Si és empresari o professional i es desplaça per motius de treball fora del domicili de la seva activitat, es pot deduir les despeses de manutenció que pugui tenir en el desenvolupament de la seva activitat, sempre que, a més de tenir relació directa amb ella, es produeixin en establiments de restauració i hostaleria i s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament. Tot això amb el límit diari de les mateixes quanties establertes per a les dietes exceptuades de gravamen per a treballadors per compte aliè. És a dir, amb caràcter general, 26,67 euros diaris si la despesa es produeix a Espanya o 48,08 euros si és a l’estranger. I si a més , com a conseqüència del desplaçament es pernocta, aquestes quantitats es dupliquen.
  • Des l’1 de gener de 2017 el import obtingut per la transmissió de drets de subscripció procedents de valors admesos a cotització tributen com a guany patrimonial per al transmitent, subjectes a retenció del 19%, en comptes de minorar el valor d’adquisició dels valors com succeïa abans.
  • Si percep rendes d’un país estranger, tingui en compte que en l’IRPF ha de tributar per la seva renda mundial i incloure en la renda tots els rendiments obtinguts d’arreu.
  • Si obté rendiments per activitats econòmiques i determina el seu rendiment en estimació directa, normal o simplificada, són despeses deduïbles les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent per a la seva cobertura i la del seu cònjuge o fills menors de 25 anys que convisquin amb ell, amb el límit de 500 € anuals per cadascuna de les persones i de 1.500 € en el cas que el contribuent, el seu cònjuge o fills menors siguin discapacitats.
  • Si obté rendiments per activitats econòmiques que duu a terme en el seu domicili, i determina el seu rendiment en estimació directa, recordi que podrà considerar despesa deduïble aquelles derivades de la titularitat de l’habitatge com amortitzacions, l’IBI, els interessos, la taxa d’escombraries, l’assegurança o la comunitat de propietaris, en funció dels metres quadrats destinats a l’activitat en proporció el metres totals de l’habitatge. També les despeses de subministrament de l’habitatge seran deduïbles en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge superior o inferior.
  • Si és aficionat al joc en línia, atès que el còmput de les pèrdues i guanys patrimonials obtinguts s’estableixen a nivell global, cal que pugui provar les pèrdues ja que només tributa pel guanys nets.
  • Si ha de presentar fora de termini la declaració de béns i drets a l’estranger i encara no li han requerit, pot evitar la sanció si realitza una declaració complementària a l’IRPF corresponent, incloent el valor dels béns i drets declarant-los com un guany patrimonial no justificat.
  • Si té dret a cobrar la prestació per desocupació i vol engegar una activitat professional com a treballador autònom o com a soci treballador d’una cooperativa o societat laboral, li convé sol·licitar el cobrament de la prestació en la modalitat de pagament únic i així no tributarà per aquesta prestació, sempre que es mantingui l’activitat de l’entitat, o les accions i participacions durant els 5 anys següents.
  • Si l’han acomiadat i la indemnització és obligatòria el límit exempt és fins a 180.000 euros, però ha de tenir present que si l’Administració pot provar que hi hagut un pacte entre empresari-treballador perdrà l’exempció, o bé si en el termini de tres anys torna a ser contractat per la mateixa empresa o per una altra vinculada a ella, també perdrà l’exempció i haurà de presentar declaració complementària incloent l’import de la indemnització.
  • Si està pensant en transmetre participacions d’un fons d’inversió a un altre amb guanys patrimonials, aquests no tributaran al ser traspassos entre fons d’inversió i podrà diferir el pagament d’impostos fins al reemborsament definitiu.
  • Si és afortunat en algun premi de loteria, ha de saber que l’import exempt del gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes pel 2020 és de 40.000 euros.
  • Si durant 2020 ha rebut prestacions de maternitat o paternitat no les ha d’incloure en la seva declaració, tampoc si és professional i les rep d’alguna mutualitat alternativa a la Seguretat Social. Els permisos per part o adopció que puguin rebre els funcionaris tampoc tributen.
  • Es manté l’increment de 1.000 euros de la deducció per maternitat quan el contribuent pagui en el període impositiu les despeses de custòdia del fill menor de tres anys en llars d’infants o centres d’educació infantil autoritzats, entenent-se per tals les quantitats satisfetes per la preinscripció i matrícula, l’assistència, horari general i ampliat, i l’alimentació, sempre que s’hagin produït per mesos complets i no tinguin la consideració de rendiments en espècie exempts.
  • Les famílies nombroses tenen dret a una deducció de 1.200 euros anuals si són de tipus general (a partir de 3 fills) o de 2.400 euros si són de categoria especial (a partir de 5 fills), podent-se deduir fins a 600 euros anuals addicionals per a cada fill que sobrepassi el mínim de cada categoria.
  • Possibilitat d’aplicar deduccions del 30% de la inversió o subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació, amb una base màxima de 60.000 € anuals i sempre que es compleixin uns requisits de permanència de la participació i del percentatge sobre el capital.
  • Si ha de rebre diners prestats o té intenció de prestar-los, li convé documentar l’operació amb un contracte privat i presentar-lo a l’òrgan de liquidació que donarà fe de la data de contractació i de la prova de gratuïtat davant de tercers, tot això perquè no pugui considerar-se una donació encoberta.

Qüestions Covid-19

Treballadors en ERTE

Els treballadors afectats per un Expedient de regulació Temporal d’Ocupació (ERTE) poden veure afectada la seva declaració de la Renda corresponent a l’exercici 2020:

 

  • D’una banda, poden passar de no tenir l’obligació de declarar a haver-ho de de fer. Recordem que, segons la normativa de l’Impost, no estan obligats a presentar la declaració aquells contribuents que percebin rendiments del treball per import igual o inferior a 22.000 euros anuals, sempre que aquests rendiments provinguin d’un sol pagador. Quan hi ha dos o més pagadors i la suma de les quantitats percebudes del segon i restants superi 1.500 euros, aquest límit es rebaixa a 14.000 euros anuals. La prestació percebuda com a conseqüència d’un ERTE les abona el SEPE, per la qual cosa existiran dos pagadors. Per tant, en la mesura en què aquestes prestacions superin 1.500 euros, si el total de rendiments del treball superen 14.000 euros anuals, hi haurà obligació de presentar declaració.
  • Retenció aplicada a la prestació percebuda per ERTE. El percentatge de retenció que s’aplica a les prestacions abonades pel SEPE és inferior a la que generalment aplica l’empresa al treballador, per la qual cosa, tret que el contribuent sol·liciti una retenció superior, en la majoria dels casos en els quals la retenció no s’ajusta, la declaració de la renda sortirà a ingressar.
  • En cas de contribuents que tinguessin dret a l’aplicació de determinades deduccions, com la deducció per maternitat, per família nombrosa o per persones amb discapacitat a càrrec, poden perdre la deducció durant els mesos que hagin estat en ERTE, ja que les mateixes es condiciona a que el contribuent realitzi una activitat per compte propi o aliè. En els ERTEs en els quals se suspengui el contracte de treball, el treballador es troba en situació de desocupació, per la qual cosa no es compleix el requisit.

Prestació per cessament d’activitat percebuda pels autònoms

Les prestacions extraordinàries que hagin pogut rebre els autònoms que tinguin causa en la crisi del COVID 19, com la prestació extraordinària per cessament d’activitat, tributen en l’IRPF com a rendiment del treball i no com a ingrés de l’activitat.

Per tant, aquestes prestacions no han d’incloure’s com a ingrés del trimestre en el model 130 de pagament fraccionat de l’IRPF.

Contribuents en Estimació Objectiva

Durant l’Estat d’Alarma per la crisi del COVID-19 es van adoptar, com a mesures excepcionals per a contribuents que desenvolupen activitat econòmica i que estan en “Mòduls”, les següents:

  • Per al càlcul del pagament fraccionat no es computen, en cada trimestre natural, com a dies d’exercici de l’activitat, els dies naturals en els quals hagués estat declarat l’estat d’alarma en aquest trimestre. Encara que la norma no preveu aquesta mateixa mesura per al càlcul del rendiment anual, és previsible que abans de finalitzar l’any s’inclogui en alguna norma de manera expressa per a no computar aquests dies com a dies d’exercici de l’activitat, podent-se així, reduir el mòdul.
  • Es va establir la possibilitat que els contribuents que tributen en mòduls poguessin renunciar a aquest mètode en el termini de la presentació del pagament fraccionat corresponent al primer trimestre (termini que es va veure ampliat fins al 20 de maig). A aquest efecte, els contribuents que haguessin renunciat a aquest règim en el 2020 determinaran el seu rendiment net en règim d’estimació directa (ingressos – despeses), però podran tornar al règim de mòduls sense necessitat d’esperar el transcurs de tres anys, tal com exigeix la norma en condicions normals. La revocació d’aquesta renúncia podrà exercitar-se el mes de desembre de 2020 (mitjançant la corresponent declaració censal) o bé de manera tàcita presentant el primer pagament fraccionat de 2021 en règim d’Estimació Objectiva.



B- COM ESTALVIAR EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS DEL 2020

Algunes decisions a prendre abans del tancament de l’exercici li poden suposar un estalvi en l’impost sobre societats. Tot seguit comentem alguns aspectes que li convé recordar.

Diferir rendes a l’exercici 2021

Tot i que no hi ha d’haver cap variació del tipus impositiu, pot ser interessant diferir rendes a l’exercici 2021, avançant despeses que es produiran i passant ingressos del 2020 al 2021, complint sempre amb els criteris d’imputació temporal.

Entitat patrimonial i concepte d’activitat econòmica en el supòsit d’arrendament d’immobles

Les societats han d’assegurar-se que no puguin ser considerades per l’Administració com a societats patrimonials, situació que es produeix quan més del 50% de l’actiu està composat per valors o actius no afectes, o quan es considera que la societat no realitza cap activitat econòmica.

La qualificació a l’entitat de societat patrimonial pot tenir molta transcendència pel fet que no li serà d’aplicació el règim de pimes, la compensació de bases imposables negatives o, en el cas de transmetre les seves participacions, no quedarà exempta la part de la renda que es correspongui amb les plusvàlues tàcites generades durant la tinença de la participació.

Perquè no puguin considerar com una societat patrimonial una societat que es dedica al lloguer d’immobles, és necessari que tingui contractada una persona amb un contracte laboral a jornada complerta, que es dediqui a la gestió derivada del lloguer dels immobles i tingui un volum de càrrega i feina suficient. Atenent consultes recents no és necessari que l’empresa realitzi l’activitat econòmica amb mitjans materials propis sinó que aquests poden ser externalitzats a un tercer en base al concepte d’autonomia, necessitat i realitat econòmica. Si es tracta d’un grup d’empreses de l’article 42 del Codi de Comerç, la titularitat dels immobles la pot tenir una empresa del grup i el treballador pot estar contractat en una altra.

Operacions amb preu ajornat

Continua d’aplicació la nova regla de les operacions a termini per a tot tipus d’operacions, no solament a vendes i execucions d’obra, en la qual les operacions s’imputen atenenet l’exigibilitat dels terminis de cobrament i no quan aquests es cobrin com es feia abans.

Cal tenir present que si en una operació realitzada el 2020 es produeix algun incobrament aquest s’ha de reconèixer com ingrés i, si al final de l’exercici han passat 6 mesos des de l’exigibilitat del deute, llavors es pot deduir el deteriorament del crèdit. Sempre és convenient que tot l’anterior estigui ben suportat en un contracte en el qual quedi clar que és una operació a terminis i s’hi reculli el venciment dels diferents pagaments, sinó es podria considerar una operació corrent amb un retard en el cobrament.

Amortitzacions

Convé revisar les amortitzacions comptabilitzades i veure si són les admeses fiscalment o hi ha la possibilitat d’aprofitar el màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable de l’impost.

Recordi que per aquest 2020 també s’ha de considerar l’ajust negatiu en la base imposable de l’impost derivat de la despesa per amortització que durant els períodes 2013 i 2014 no va ser fiscalment deduïble, i que des de l’exercici 2015 es va deduint anualment fins que quedi totalment revertida.

Per aquelles empreses que varen actualitzar balanços el 2012, també s’ha de considerar en aquest exercici la despesa d’amortització dels nous valors dels elements actualitzats, podent també eliminar el diferencial del tipus impositiu aplicant una deducció del 5%.

Quant a l’immobilitzat intangible, tots els actius s’amortitzaran atenent la seva vida útil i quan aquesta no sigui estimable, s’estableix una despesa màxima deduïble del 5% anual. Atès que la norma comptable obliga a amortitzar de nou tots aquests elements en 10 anys, la diferència entre el criteri comptable i el fiscal comportarà un ajust positiu en la base imposable de l’impost.

Si sou una pime i preveu que la plantilla mitja de l’any 2020 serà més gran que la del 2019, pot ser interessant invertir en elements nous de l’immobilitzat material o d’inversions immobiliàries afectes per tal d’aconseguir llibertat d’amortització a raó de 120.000 euros/any per a cada persona que hagi incrementat la plantilla en aquest exercici i aquesta plantilla mitja es mantingui durant els 24 mesos següents.

Despeses no deduïbles

S’han d’identificar les despeses comptables que no són fiscalment deduïbles (retribució dels fons propis, les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs del període executiu i el recàrrec per declaració extemporània sense requeriment previ, les pèrdues del joc, els donatius i liberalitats, les despeses d’actuacions contraries a l’ordenament jurídic…), de les quals s’hauran de fer els ajustaments extracomptables corresponents per a la determinació de la base imposable de l’exercici.

El fet que es remuneri el càrrec d’administrador en una entitat ha d’estar previst estatutàriament perquè les retribucions pagades tinguin la consideració de despeses deduïble. La Llei de l’impost estableix de forma expressa que no es considera una lliberalitat i, per tant, despesa deduïble la retribució als administradors per a l’exercici de funcions d’alta direcció o per realitzar altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral.

Tingueu present que no són deduïbles les despeses derivades de l’extinció de la relació laboral comuna, especial, o d’una relació mercantil com és la dels administradors o membres de consells d’administració que excedeixin, per a cada perceptor, del més gran dels dos imports: 1.000.000 d’euros, o la indemnització laboral exempta.

Despeses financeres

Se segueix limitant la deducció de les despeses financeres al menor dels següents imports: el 30% del benefici operatiu de l’exercici o d’un milió d’euros. Si es tracta d’un grup mercantil, aquestes magnituds es mesuraran a nivell de grup.

Més que una limitació en la deducció fiscal de les despeses financeres, ens trobem davant d’una limitació en la imputació temporal en cada exercici, ja que permet que la part d’aquestes despeses que no hagi estat objecte de deducció ho sigui en els períodes impositius posteriors.

Valoració de determinats elements patrimonials

Quan es produeixen determinades operacions, la normativa fiscal obliga a prendre un valor diferent del comptable per determinar les rendes, positives o negatives. Les diferències generades per la substitució del valor comptable pel valor fiscal s’integren a la base imposable, en el període impositiu en què les mateixes motivin la meritació d’un ingrés o una despesa quan siguin elements patrimonials integrants de l’actiu circulant, en el període impositiu en què aquests es transmetin o es donin de baixa quan es tracti d’elements patrimonials no amortitzables integrants de l’immobilitzat, i en els períodes impositius que restin de vida útil quan es tracti d’elements patrimonials amortitzables integrants de l’immobilitzat. Finalment, tractant-se de serveis, s’integraran en el període en què es rebin.

Exempció sobre dividends i rendes derivades de la transmissió de valors representatius de fons propis

La normativa actual preveu que, perquè els dividends rebuts de la filial o la renda obtinguda en el supòsit de transmissió d’accions d’entitats residents estiguin exempts, és necessari que el percentatge de participació sigui d’almenys el 5% . Aquest requisit no serà necessari si el preu d’adquisició de la participació és de 20 milions d’euros o superior, sent també requisit imprescindible que la participació es mantingui almenys durant el període d’un any.

Si es tracta de participacions en entitats que no tinguin la residència fiscal en territori espanyol, per a l’aplicació de l’exempció pels dividends o per les plusvàlues quan es transmetin, s’exigeix ​​com a requisit addicional que l’entitat hagi estat subjecta i no exempta per un impost estranger de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats, a un tipus nominal de almenys el 10%, i es considera complert aquest requisit, quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual Espanya tingui subscrit un conveni per evitar la doble imposició internacional que li sigui d’aplicació i que contingui clàusula d’intercanvi d’informació i, sempre i quan no es tracti d’un paradís fiscal, excepte que resideixi en un Estat de la Unió Europea i s’acrediti motiu econòmic vàlid i la realització d’activitats econòmiques. Per tot això, si una entitat pensa establir-se a l’estranger a través d’una filial, ha de tenir en compte que li pot convenir fer-ho en un país amb conveni o, almenys, amb un tipus nominal per impost anàleg al nostre del 10% a fi d’assegurar-se l’exempció dels dividends repatriats i de les rendes obtingudes en la transmissió de les participacions de la societat.

Cal tenir en compte que el Projecte de Llei de Pressuopostos Generals per al 2021 contempla l’establiment d’una tributació mínima del 1,25% dels dividends entre empreses, per la qual cosa seria conveninent avançar el repartiment de dividends a l’any 2020.

Compensació de bases imposables negatives

Recordi que actualment és d’aplicació el límit del 70% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització per a les empreses amb facturació inferior a 20 milions, del 50% de les que facturen entre 20 i 60 milions, i del 25% per a les que facturen més de 60 milions. No obstant, en tot cas es podran compensar dins el període impositiu bases imposables negatives fins a 1 milió d’euros, tot i que aquest superi el límit percentual indicat.

Com ja no existeix limitació temporal en la compensació de bases negatives, en una entitat de nova creació que al principi tingui pèrdues, serà preferible ajornar la compensació al tercer exercici amb resultats positius per tal d’aprofitar el tipus impositiu especial del 15% els 2 primes anys.
Recordar que qualsevol entitat que el 2017 generi, o hagi generat en exercicis anteriors, bases imposables negatives, ha d’estar preparada per una comprovació plena en un període de prescripció ampliat de 10 anys. I tot i que hagi passat aquest període sense interrupcions, si queden bases imposables negatives per compensar en períodes no prescrits, és necessari que la societat conservi l’autoliquidació, en la qual es va generar la base imposable, la comptabilitat i que s’hagin dipositat els comptes anuals al Registre mercantil. Tot això també és traslladable a les deduccions en quota pendents d’aplicar.

Reserva de capitalització

Si la societat incrementa els fons propis del 2020 respecte els del 2019, pot reduir la base imposable del període fins un màxim del 10% de l’increment d’aquests fons propis amb el límit del 10% de la base imposable de l’exercici previ a la reducció, sempre que aquest augment es mantingui durant 5 anys i que es doti una reserva per l’import de la reducció. Tot i això, cal veure si interessa aplicar aquest estalvi atesa la limitació que hi haurà en el repartiment de dividends i el manteniment dels fons propis.

Reserva d’anivellament

Aquesta reserva és d’aplicació només a les pimes i consisteix en una reducció del 10% de la base imposable prèvia. El fet de dotar-la ara representa un estalvi de l’impost que s’aplicarà amb les pèrdues dels pròxims 5 anys, i si aquestes no es produeixen, es convertirà en un diferiment de l’impost del 2020 al 2025, el qual s’haurà de revertir en la seva totalitat en el cinquè any. Aquesta reducció a la base imposable implica dotar una reserva pel mateix import de la reducció i, com que aquesta serà indisponible durant els propers 5 anys cal veure la conveniència d’aplicar-la pel fet que limita el repartiment de dividends i la distribució del resultat de l’exercici.

Recordatoris

  • Només podrà deduir despeses per atencions a clients i proveïdors com a màxim l’1% de l’import net de la xifra de negocis de l’exercici.
  • La deducció de les indemnitzacions per acomiadament o cessament de treballadors i directius altament qualificats està limitada al major dels dos imports: un milió o la indemnització laboral exempta.
  • Les despeses financeres tenen el límit per a la seva deduïbilitat del 30% del benefici operatiu de l’exercici, tot i que sempre serà deduïble fins a un milió d’euros.
  • Es poden amortitzar lliurament els elements nous de l’immobilitzat material amb un cost unitari que no excedeixi dels 300 euros, i amb un límit conjunt màxim de 25.000 euros per a cada període impositiu.
  • Si una entitat ha realitzat alguna operació de reestructuració, ha d’informar a l’Administració si aplicarà o no el règim fiscal especial atès que si no ho fa podrà ser sancionada amb una multa de 10.000 euros per a cada operació no informada.
  • Existeix l’obligació de revertir les pèrdues per deteriorament de la cartera que s’haguessin deduït en períodes anteriors, integrant-se en la base imposable un mínim de la quinta part de les pèrdues dels exercicis iniciats a partir d’1 de gener de 2016 i en els quatre exercicis següents.
  • Si es remunera el càrrec d’administrador ha d’estar previst estatutàriament per tal que les retribucions pagades tinguin la consideració de despesa fiscalment deduïble. La Llei de l’impost estableix expressament que no es considerarà una liberalitat la retribució als administradors per a les funcions d’alta direcció o per a realitzar altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral.
  • És important que a finals d’any es revisin les operacions amb les parts vinculades realitzades durant l’exercici i, si d’aquestes, el conjunt de les operacions realitzades amb una mateixa persona o entitat sobrepassa l’import conjunt anual de 250.000 euros s’hauran de tenir ben documentades i justificades, tot d’acord amb el valor de mercat corresponent.
  • Si entre empreses del grup tenen contractat un préstec participatiu, s’ha de veure si és d’abans o després del 20 de juny 2014 per a la deduïbilitat dels interessos, de manera que si el préstec és anterior a la data o és una pura renovació sense canvi de condicions no hi haurà problema però si la concessió del préstec és posterior a aquesta data, els interessos no seran deduïbles per la prestatària i exempts per a la prestamista.
  • El tipus aplicable a les entitats de nova creació és del 15% i serà aplicable en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent.
  • Perquè sigui fiscalment deduïble el deteriorament d’un crèdit d’una entitat de dret públic, és necessari que s’hagi iniciat un procediment judicial o arbitral de les quantitat pendents de cobrament i de les quals es preveu que no es cobraran en un termini raonable.

Fonts: AEDAF, Economistes, pròpia