Obliga les empreses a pagar les hores extres també en les guàrdies quan es produeix un excés de jornada. D’aquesta manera, el temps de presència serà considerat com a temps efectiu de treball i afectarà a diversos sectors com transport, bombers, serveis sanitaris o treballadors de manteniment. El Suprem aplica la normativa europea sobre el conveni col·lectiu d’aplicació, de manera que anul·la i rebutja “la possibilitat de descomptar la retribució de les guàrdies de presència física d’atenció continuada amb un complement salarial” pactades en convenis.

L’advertència és tant pel deute públic com el privat, i per l’alt atur, especialment entre la població jove i menys qualificada, tot i que la taxa d’atur s’ha reduït “ràpidament” durant els últims anys. D’aquesta manera, Brussel·les qualifica Espanya com un país amb desequilibris, però que no arriba a el nivell de ‘excessiu’, com sí que passa amb Xipre, Grècia i Itàlia. Així consta en l’informe publicat per l’Executiu comunitari amb dades de 2018 en el qual identifica els desequilibris macroeconòmics de tots els socis de l’bloc.

Un cop esquivada in extremis la recessió tècnica, Alemanya es disposa a enfrontar-se a un problema d’ocupació recurrent però agreujat en els últims mesos. La manca de treballadors, estimada en 1,4 milions de llocs sense cobrir, ha empès a el país europeu a llançar-se a una recerca desesperada de mà d’obra davant els temors d’una fugida d’empreses. I, per això, s’ha proposat convertir-se en un “país d’immigració”. El Govern alemany assegura que els camps que més treballadors qualificats necessiten són el de l’artesania, el sector de les cures i el tècnic. Reunió clau entre el govern, la patronal i els sindicats per establir les línies bàsiques d’un pla d’ocupació que es veurà cimentat per la nova Llei d’Immigració Per Treballadors Qualificats que entrarà en vigor al març.

Aquesta pressa és per evitar el gravamen de l’5% en societats que volen imposar el previsible nou govern, i l’alça de l’estalvi a l’27%, que patiran les persones físiques. Les empreses estan anticipant el repartiment de dividends per sortejar les mesures fiscals d’un Govern de PSOE i Podem. Els despatxos perceben com cotitzades i no cotitzades s’afanyen a repartir dividends “a compte de 2019” per tal d’evitar el gravamen de l’5% en societats que volen imposar socialistes i morats, i l’alça de quatre punts dels tipus de l’estalvi, a l’27%, que patiran les persones físiques. Aquest avançament es veu a més incentivat per l’entrada en vigor el 27 de novembre de el nou Conveni per Evitar la Doble Imposició entre Espanya i els EUA, que ha suprimit el peatge fiscal a la repatriació de dividends de filials als Estats Units.

Dues de les dinasties històriques de el món de l’motor a Europa, els Peugeot francesos i els Agnelli italians, que a més controlen a mítica marca nord-americana, han pactat la creació de la cambra grup automobilístic mundial. L’empresa resultant tindrà un valor aproximat de 45.000 milions d’euros i unes vendes anuals de 8,7 milions de vehicles. L’acord segellat avui, de què s’han adonat dues firmes en un comunicat conjunt, és vinculant.

La qüestió guarda una forta relació amb el salari que percep cada empleat per les tasques que realitza per a la companyia: els que perceben una renda major també estan més estimulats en el seu lloc. Encara que de mitjana el 53% dels enquestats assegura estar motivat en el seu lloc de treball, aquesta proporció baixa a el 40% entre els que cobren menys de 18.000 euros bruts a l’any. Aquestes dades contrasten amb la realitat de l’mercat laboral, ja que els salaris només van pujar, de mitjana, un 0,7%, segons la consultora. La logística, el retail i les tecnologies de la informació van ser els sectors més afortunats, on van arribar a assolir un creixement de l’2%.

La Sala Quarta, del Social, de l’Tribunal Suprem ha confirmat el dret dels 1.600 treballadors de Fujitsu Technology Solutions, SA a Espanya a rebre la cistella de Nadal de l’any 2016, unilateralment suprimida per l’empresa, a l’considerar que la reiteració en el temps de la seva entrega i amb extensió a tota la plantilla la convertien en condició més beneficiosa d’el contracte de treball, sense que hi hagi prendre-ho com un acte de mera liberalitat de l’empresa. Així mateix, la sentència destaca que la supressió per causa excepcional en una anualitat concreta de l’enviament de la cistella, el que no va ser combatut per la part social de l’empresa, no elimina el dret a la mateixa.

Aquest fet que suposa un 25% menys que els 415.000 que estima es crearan aquest any, d’acord amb les previsions de Asempleo, que apunten que la taxa d’atur es reduirà de l’14,2% el 2019 a l’13,6% l’any que ve. En 2019 estima que la creació d’ocupació creixi un 2,2% respecte a l’any anterior, fins als 415.000 llocs de treball en termes mitjans anuals, amb una reducció de el nombre de desocupats de 206.000, el que implica un “fort descens” en el ritme de caiguda anual de l’atur. Així mateix, estima que el PIB creixi un 2%. Per Asempleo, el factor “més sorprenent” de la composició de l’creixement en 2019 ha estat la debilitat de l’consum.

Diverses entitats espanyoles, entre elles BBVA, Santander, Bankia o Kutxabank, van encarir els préstecs de venda d’habitatges el passat mes de novembre per primera vegada després de gairebé dos anys de baixades consecutives. Ara, al desembre, diverses entitats han secundat els moviments a l’alça dels seus competidors i també s’han encarit els seus crèdits per comprar un habitatge. Tan sols Liberbank ha fet un moviment a la baixa en el mes de desembre abaratint la seva hipoteca a tipus fix. CaixaBank és una de les entitats que menys moviments fa al seu catàleg d’hipoteques i manté els préstecs a tipus fix a un dels preus més alts.

El terme expatriat està caient en desús en favor de noves formes de treballar, com els business travellers (desplaçaments laborals per un curt període de temps). Les últimes tendències en mobilitat de treballadors entre països generen nous horitzons per a les companyies multinacionals a l’hora de compatibilitzar les seves necessitats de negoci i les situacions personals dels empleats, en un entorn cada vegada més canviant a nivell polític i regulador. Segons l’enquesta de Modern Mobility, realitzada per PwC a 255 companyies multinacionals, només el 3,3% dels empleats es traslladen, cada any, sota una assignació internacional formal, mentre que un 12,3% treballen de manera temporal a l’estranger .