L’article 40 CE encomana a les autoritats públiques, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, garantir la seguretat i higiene en el treball.

És obligatori per part de totes les persones que disposin d’una política i plans de prevenció de riscos laborals.

La política de prevenció de riscos laborals seria el conjunt d’actuacions dels ens (poders) públics destinades a promoure la millora de les condicions laborals per elevar el nivell de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals articula el seu funcionament a partir dels principis d’eficàcia, coordinació i participació, ordenant tant l’actuació de les diferents Administracions Públiques amb competències preventives, com la necessària participació en aquesta actuació d’empresaris i treballadors, a través de les seves organitzacions representatives.

La protecció del treballador contra els riscos laborals requereix una actuació en l’empresa, son obligacions empresarials; també ha de tenir un impacte en la correcció de situacions de risc ja manifestades.

Per al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és una obligació empresarial tots els elements bàsics de l’enfocament en la prevenció de riscos laboral, si de cap element hi ha incompliment i resulta en una incapacitat permanent del treballador suposaria un recàrrec de prestacions per contingències professionals (STSJ de Catalunya de 30 de gener de 2.006).

S’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la convocatòria anticipada per a l’any 2021 per al foment de la incorporació de persones en situació d’atur més grans de 45 anys al mercat de treball, Resolució SF/345/2020, de 23 de desembre, amb la finalitat d’incentivar les empreses per impulsar la contractació i la creació d’ocupació de les persones més grans de 45 anys que es troben en situació d’atur, apartades del mercat laboral i amb dificultats per reincorporar-s’hi.

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, SOC, subvencionarà contractes de treball que tinguin com a mínim 6 mesos de durada, una jornada igual o superior al 50% i el seu centre de treball a Catalunya, d’acord amb les bases reguladores aprovades per l’Ordre TSF/133/2018, de 30 de juliol, modificada per l’Ordre TSF/188/2018, de 22 de novembre, i la convocatòria en qüestió.

La quantia a subvencionar vindrà determinada pel mòdul econòmic previst a la base 8 de l’annex 1 de l’Ordre de Bases TSF/133/2018, de 30 de juliol, en referència al Salari Mínim Interprofessional que s’estableixi per l’any 2021. L’import del mòdul s’establirà mitjançant Resolució de la Direcció del Servei d’Ocupació de Catalunya, que es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La durada màxima subvencionable de cada contracte és de 12 mesos, tret que es tracti de la contractació d’una persona que tingui reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% que podrà ser fins a 18 mesos.

El termini de presentació de sol·licituds s’inicia el 20 de gener de 2021 i restarà obert fins al 20 de novembre de 2021 inclòs, i el termini d’execució dels contractes es correspon a contractes subscrits entre l’ 1 de gener de 2021 i el 30 de setembre de 2021.

El 41% de les llars espanyoles que resideixen en un habitatge de lloguer destina a el pagament de el pis més del 30% de la seva renda, el que es considera en termes econòmics com un “sobreesforç”. Un percentatge que varia molt segons les comunitats autònomes i també segons els trams d’edat. La major taxa de “sobreesforç” es registra al País Basc, segons es recull en un informe elaborat a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2019 pel Gabinet Econòmic de CCOO amb dades de l’INE. L’anàlisi posa xifres a alguna cosa conegut com que a Espanya viuen de lloguer les llars amb menors rendes, el que explica aquest alt “sobreesforç” que suposa el pagament del lloguer per a moltes llars. Així, el 62% dels inquilins a Espanya ingressen 26.000 euros o menys a l’any, i, fins i tot, el 26% no arriben als 14.000 euros i un altre 25% ingressa entre 26.000 i 40.000 euros a l’any.

Entre els assessors fiscals i experts acadèmics hi ha opinions enfrontades sobre aquesta mesura. Molts aproven aquesta nova eina. Ho veuen com un gran avanç per al contribuent perquè, en aparença, neix com una norma voluntària a l’exigir el seu consentiment. A més, subratllen que aquestes mesures fomenten el comportament fiscal correcte. D’altres, per contra, critiquen que beneficia en gran manera a l’Agència Tributària. Segons la seva opinió, creuen que és una “deriva perillosa” perquè converteix un procediment d’investigació de 18 mesos en un procediment de gestió. “Et carreguen amb l’obligació d’aportar la documentació des del primer moment i et comencen a enviar requeriments dient que si no aportes la informació et poden obrir un expedient per obstrucció”.

La sentència de TS que dóna resposta a una demanda contra l’empresa Ayesa Enginyeries, anul·la el seu Pla d’Igualtat i reconeix que la representació sindical a les empreses està legitimada per negociar plans d’igualtat independentment que hi hagi centres de treball que no comptin amb aquesta representació . Rebutja per tant de manera inequívoca la possibilitat que un Pla d’Igualtat es negociï amb una comissió “ad hoc” i equipara, de manera contundent, el Pla d’Igualtat a un Conveni Col·lectiu pel que fa a el model de negociació. Aquesta sentència, de la Sala del Social del TS ha estat publicada tan sols uns dies després de l’anunci de el recurs que la patronal CEOE ha interposat davant la Sala Contenciosa Administrativa del mateix Tribunal al RD 901/2020.

La taxa anual de l’Índex de Preus Industrials (IPRI) general al mes de gener és del 0,9%, gairebé dos punts i mig per sobre de la registrada al desembre, segons l’INE. Per destí econòmic dels béns, tots els sectors industrials tenen influència positiva en l’evolució de la taxa anual de l’IPRI general. La taxa anual de l’IPRI augmenta en totes les comunitats autònomes excepte a Cantàbria, on descendeix 1,7 punts.