L’economia espanyola va entrar en recessió tècnica en el segon trimestre del l’any després de registrar una caiguda de l’PIB de l’17,8% entre abril i juny, la seva major caiguda trimestral en la sèrie històrica que maneja l’INE i que arrenca en 1970. No obstant això, aquest retrocés ha estat menor a l’avançat. Per la seva banda, el retrocés interanual de l’PIB es xifra ara en el 21,5%, davant el 22,1% avançat a finals de juliol. Fins ara la major contracció anual de l’PIB era la d’el segon trimestre del 2009, quan l’economia espanyola va baixar un 4,4% interanual. La inversió, per la seva banda, va registrar en el segon trimestre una retallada històrica de l’22,1%. L’ocupació de l’economia, en termes d’hores treballades, va caure en el segon trimestre un 21,7% respecte a el trimestre anterior.

Estar inscrit com a demandant d’ocupació ja no serà un requisit indispensable per poder rebre l’ingrés mínim vital, al menys a priori. Així s’inclou en el reial decret de regulació de l’teletreball en el qual s’han incorporat algunes mesures per facilitar el tràmit de sol·licitud i resolució dels expedients rebuts per rebre l’ingrés mínim. Passa d’aquesta manera a tractar-se d’un requisit “a posteriori” de manera que serà obligatori un cop s’hagi demanat l’ajuda i s’estigui percebent, en funció de la condició de sol·licitant. Sent la idea general que si el sol·licitant està en condició d’ocupabilitat, s’apunti a demandant d’ocupació després de sol·licitar-ho. Però no només s’ha modificat aquest aspecte.

Descarta el sanejament de el Sistema mitjançant el destope de cotització. Demana incentivar l’estalvi privat i valorar el model britànic. El director general d’Economia i Estadística de el Banc d’Espanya, veu “absolutament legítim” que es poguessin tornar a vincular les pensions a l’IPC, si bé creu que hauria d’anar aparellat a l’aplicació “automàtica” de possibles mesures com la millora dels ” molt febles i pràcticament inexistents “incentius per treballar més enllà dels 65 anys, ampliar el període de càlcul per a la pensió, augmentar els ingressos fins i tot amb figures impositives i impulsar els plans d’estalvi privat, com plans de pensions o productes financers com la liquació de patrimoni immobiliari.

Els Estats membres han de mantenir el proper any que els estímuls pressupostaris per superar la recessió causada pel covid-19, la major crisi en les set dècades d’història de la UE. En una missiva enviada als 27 ministeris de Finances assenyalen que “les polítiques fiscals dels Estats membres haurien de continuar donant suport a la recuperació al llarg de 2021”. La Comissió a més confirma que el Pacte d’Estabilitat i Creixement, que limita el nivell de dèficit i deute dels socis, continuarà suspès l’any que ve. Tornarà a analitzar a la primavera de 2021 el moment de la seva reactivació, depenent de la situació econòmica. És a dir, Brussel·les posposa sine die el control de la despesa.

El Govern aprovarà “en els pròxims dies” la baixa laboral per progenitors els fills hagin estat posats en quarantena per algun cas positiu en la seva classe, segons ha avançat el secretari d’Estat de Drets Socials. En concret, ha precisat que els ministeris estan “ultimant” aquesta baixa que anirà “més enllà de el ‘Pla MeCuida'”.

La pandèmia de coronavirus ha tingut un fort impacte en el teixit empresarial i tan sols el 15% de les companyies d’Espanya s’ha salvat del seu efecte. Així ho ha assegurat aquest dimarts el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, en la presentació virtual de l’Enquesta sobre les implicacions de l’Covid-19 en el clima empresarial d’Espanya, realitzada per Sigma Dos per a aquest organisme. De l’enquesta, en la qual han participat 1.170 empreses des de febrer a l’10 de juliol, també es desprèn que la caiguda mitjana esperada de la facturació de les empreses és de l’55%. L’hostaleria és un cop el sector més afectat, amb una baixada de el 87,7%, seguit de el comerç, de l’62,1%.