Aquestes són les estimacions que el Govern va remetre aquest dijous a Brussel·les en el seu pla pressupostari de 2021. La majoria de l’increment de l’exercici fiscal de 2021 es justifica en el creixement de l’PIB, previst pel Govern en el 9,8% (7,2% si restem l’efecte dels fons comunitaris). Però també, en menor mesura, “per les mesures fiscals que s’aplicaran a partir de l’any que ve”, que Hisenda quantifica en 6.847.000 d’euros comptabilitzant tant aquestes mesures com l’efecte de la nova llei de l’Frau Fiscal remès aquesta setmana a Congrés. Hisenda també vol impulsar la fiscalitat mediambiental, com la creació d’l’Impost sobre envasos de plàstic. El document remès a Brussel·les recull altres ajustos fiscals com l’increment de l’IVA de les begudes ensucrades i edulcorades de l’10% a l’21%, que portarà a les arques de l’Estat 340 milions el proper any i 60 milions el 2022.

El Govern ha confirmat avui a Brussel·les que l’avantprojecte de pressupostos generals de l’Estat per a 2021 inclourà un increment de la quantia de les pensions previsiblement de l’0,9%, el mateix que van pujar aquest any. L’Executiu inclou també “la implementació plena de l’Ingrés Mínim Vital al llarg de 2021 – per al que preveuen destinar 1.500 milions d’euros– i l’equiparació total dels permisos de maternitat i paternitat a 16 setmanes –el despesa s’estima en 307 milions d’euros “, segons el text d’aquest pla. No obstant això, aquest Pla no inclou finalment una pujada salarial d’aquest mateix 0,9% per als empleats públics, tal com s’havia estudiat des d’una part de l’Executiu.

Es busca donar una redacció de la coneguda clàusula, que reconeix que estant així les coses els contractes de lloguer no es poden complir en milers de casos per l’aturada d’activitat produït per les mesures per combatre la pandèmia de l’Covid-19. Diversos juristes consideren que s’hagués de buscar una solució harmonitzada amb el Ministeri de Justícia, que en l’actualitat prepara també la inclusió d’aquesta clàusula en el Codi Civil estatal. Aquesta clàusula té caràcter judicial, només ha siso aplicada pels jutges, existint una jurisprudència de Tribunal Suprem a l’respecte, des 2014. Ara, el Ministeri de Justícia estudia la introducció en el Codi Civil d’una solució extrajudicial que eviti el col·lapse dels tribunals davant la ingent allau de litigis sobre l’impagament o la revisió de contractes d’arrendament de locals de negoci, oficines i naus industrials que es plantejaran davant els jutges com a conseqüència de la inactivitat decretada pel Govern i les Comunitats autònomes per combatre el coronavirus .

L’Impost sobre Determinats Serveis Digitals i l’Impost sobre Transaccions Financeres, coneguts com taxes ‘Google’ i ‘Tobin’, que van ser aprovats recentment pel Parlament, entraran en vigor a mitjans de gener després de la seva publicació aquest divendres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Amb la ‘taxa Tobin’, el Govern preveu recaptar 850 milions d’euros anuals, a l’gravar amb un 0,2% les operacions d’adquisició d’accions emeses a Espanya d’empreses cotitzades amb una capitalització borsària sigui superior a 1.000 milions d’euros. No es gravarà la compra d’accions de pimes i empreses no cotitzades. Per la seva banda, la ‘Taxa Google’ gravarà aquelles empreses amb ingressos anuals totals de, al menys, 750 milions d’euros i amb ingressos a Espanya superiors als 3 milions d’euros, dirigint-se a serveis de publicitat en línia, serveis d’intermediació en línia i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari durant la seva activitat o la venda de metadades.

L’exigència de sotmetre a control posterior les accions formatives està provocant que el 20% de les quotes que cada any aporten les empreses per formació quedin sense cobrir. Els agents socials, tant empresaris com sindicats, porten un parell d’anys reclamant la reforma de la Llei 30/2015 per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral per la seva excessiva rigidesa. Encara que ni el Ministeri d’Educació ni el de Treball han avançat les línies de la reforma de la llei 30/2015 als agents socials, més enllà d’una major flexibilitat a l’hora de rebre els fons de les subvencions, també abordarà qüestions com el temps de la formació, la situació de molts treballadors que tenen diversos treballs precaris que no li obren les portes a l’reciclatge o la metodologia de la teleformació, abans més injuriada, però que cobra vigència amb el teletreball.

El Ministeri de Treball repesca una figura que, existent en la normativa laboral, fa temps que no s’aplica. Està negociant amb empresaris i sindicats la convocatòria de cursos per al 2020 i el proper 2021 amb compromís de contractació. L’Estat finançarà la formació en empreses de sectors estratègics que tinguin dificultats per cobrir certs perfils amb escassetat de professionals inscrits en els serveis públics d’ocupació i, a canvi, es comprometen a quedar-se com a mínim amb el 40% dels participants dels cursos a l’ almenys durant sis mesos. Mitjançant el Sepe, estudia un dotació de cinc milions d’euros per al present 2020 i cinc milions per al proper any, tot i que contempla la possibilitat de doblegar la dotació si hi ha prou demanda per part de les empreses de sectors estratègics amb dificultats per trobar personal.