El Ministeri d’Economia ha elaborat un ‘Informe sobre creixement empresarial’ en què aposta per eliminar o modificar aquells llindars per nombre de treballadors o facturació que operen actualment a la legislació espanyola i que dificulten que les empreses augmentin la seva mida, ja que seguir sent pimes té avantatges fiscals i d’altre tipus. Per eliminar aquest “efecte graó” plantejarà diferents alternatives, i una d’elles és eliminar els llindars per nombre de treballadors (actualment es diferencia entre 10, 50 i 250 empleats) o per xifra de facturació (els més repetits en la legislació actual són 10 , 6 i 2 milions d’euros) quan la regulació depenent de la mida no resulti necessària o proporcionada. Una altra alternativa que defensa Economia és substituir el llindar vinculat a la mida per algun altre llindar. El ‘phase out’ de la regulació és una altra de les opcions que estudia el Govern. Es tracta d’una opció seguida en les normes d’auditoria i comptabilitat, on la regulació només s’activa si l’empresa supera els llindars durant dos exercicis seguits.

Un proveïdor de productes de luxe pot prohibir als minoristes autoritzats que venguin els seus productes en plataformes de tercers com Amazon o eBay, segons conclusions de l’advocat general del TJUE. Tal prohibició té per objecte protegir la imatge de luxe d’aquest tipus de productes i no es considera compresa, sempre que concorrin determinats requisits, en la prohibició de pràctiques col·lusòries, ja que pot millorar la competència basada en criteris qualitatius. Tot i la importància creixent de les plataformes de tercers en la comercialització dels productes dels minoristes, la prohibició imposada als distribuïdors autoritzats de recórrer a aquestes plataformes externament recognoscibles no podria, en l’estat actual de l’evolució del comerç electrònic, assimilar a una prohibició total o una limitació substancial de la venda per Internet. Considera que la prohibició controvertida no constitueix una restricció especialment greu en el sentit d’aquest Reglament, per la qual cosa, en principi, no s’exclou que pugui beneficiar-se d’una exempció per categories. En efecte, en opinió de l’advocat general, la prohibició controvertida no constitueix ni una restricció de la clientela del detallista 6 ni una restricció de les vendes passives als usuaris.

El Govern planeja prohibir la distribució total de les bosses de plàstic als consumidors a partir de gener 2020, i, fins llavors, preveu obligar el cobrament de les mateixes a partir de març de 2018, segons recull el projecte de Reial Decret de reducció de aquest material, que el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) ha obert per a consulta pública. Així mateix, el MAPAMA ha informat que, en l’actualitat, s’està elaborant l’Estratègia Europea de Plàstics per part de la Comissió Europea, on s’està analitzant la situació d’aquest material i és “previsible” que s’avanci a nivell comunitari en mesures per a la reducció del consum d’altres productes d’un sol ús fabricats amb plàstic, com és el parament d’un sol ús (plats, gots, coberts o palletes) i “fins i tot prohibir la presència de microplásticos en productes cosmètics”, segons ha assegurat l’organisme.

La variació mensual de l’ICM a preus constants entre els mesos de juny i maig, eliminant els efectes estacionals i de calendari, és del 0,6%. Aquesta taxa és dues dècimes superior a la del mes anterior. L’índex general sense estacions de servei registra una taxa mensual del 0,8%. Per productes, Alimentació puja un 1,0% i Resta un 0,8%. Si es desglossa aquest últim per tipus de producte, Equip de la llar presenta el major augment (1,0%). L’Índex General de Comerç Minorista corregit d’efectes estacionals i de calendari presenta al juny una variació del 2,5% respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquesta taxa és tres dècimes inferior a la registrada al maig.