Ja ensumant el final d’any, arriba el moment de preparar com l’acabem (tant a nivell personal com empresarial), com optimitzem les nostres opcions de racionalitzar la nostra tributació i com encarem aquest proper 2016. Són moments de reflexió serena (tant humana com impositiva) que ens aporten respostes sobre com hem gestionat les nostres possibilitats. És amb aquesta intenció que els fem arribar les nostres recomanacions en l’article que publiquem, “Recomanacions d’estalvi fiscal abans que s’acabi l’any”.
Aquest any el tanquem marcat pel progressiu i imparable augment de la pressió tributària en tots els seus sentits (inspecció i gestió tributària). I aquesta pressió està concentrada i dirigida, com sempre, als individus i empreses que presenten puntualment les seves declaracions fiscals, no al 20% d’economia submergida que, segons declara la mateixa administració tributària, existeix a l’Estat espanyol.
Davant d’aquest fet, per què la Inspecció Tributària no dedica tots els seus recursos a intentar fer aflorar tota aquesta economia submergida? No seria més eficient i generaria més ingressos anar directament i fletxats cap als individus i/o empreses que no declaren res? No sembla més lògic fer això que no seguir “martiritzant” a tots aquells que compleixen periòdicament les seves obligacions tributàries? En fi…
Una altra qüestió és la de la curiosa història de la relació econòmica entre Catalunya i Espanya…, que és una qüestió d’aritmètica bàsica. Curiosa perquè és diu que és una cosa d’economistes quan únicament és una qüestió d’aritmètica. Posem-ne un exemple: JO et dono a TU 100 euros, després JO en necessito 75, i TU me’n dones 50; això vol dir que me’n tornes 25 menys dels que necessito i 50 menys del que t’he donat. Què representa això? Representa que, com que no puc pagar el que necessito he d’allargar els pagaments… fins que TU (en un exercici de magnànima caritat) me’ls deixis… amb interessos! Ja no parlem d’economia, parlem d’aritmètica (sumar i restar). Aquesta és la base (francament senzilla) del tema… Oi que s’entén?
Bé, amb la confiança que la feina feta amb esforç, sentit comú, bona voluntat i, sobretot, actitud positiva porten a l’èxit, només ens queda desitjar a tothom molt bon Nadal de part de totes les persones que formem Paredes.
Nadal de 2015