Circular- Editorial -17/23
Com s’acostuma a fer en aquestes dates, mirem enrere i intentem veure què és el que ha passat en aquest darrer any. La intenció es doble, per una banda fer un diagnòstic de les nostres actuacions i per altra banda mirar de treure conclusions que puguin millorar la nostra manera de fer, viure i actuar.
I tot això en un món que a vegades sembla que s’hagi tornat boig i hagi perdut tota ombra de lucidesa, embarcant-se en guerres absurdes per tot el món que només fan mal a famílies de gent normal.
Per altra banda, i com a observadors de l’activitat econòmica en general, els missatges que ens arriben són d’una contínua profusió de dificultats, com serien:
- Traves administratives quant a l’establiment de nous negocis (retards per a l’obertura, llicències amb requisits desproporcionats, compliment d’interminables regulacions de tot tipus, cites prèvies posteriors a les necessitats…).
- Dificultat molt marcada de contractació de persones, tant d’àmbit més qualificat com d’altres perfils. Aquesta problemàtica és molt generalitzada. No deixa de ser curiosa aquesta situació havent-hi una bossa important d’immigració que ha d’esperar tres anys a poder fer-se “visibles” davant del mercat laboral.
- Contínua persecució recaptatòria de les diferents administracions, tant d’àmbit local, comarcal, nacional i estatal, amb pressió i manca de qualsevol flexibilitat.
Davant d’això, i com que creiem que no tot rau en queixar-se sinó que el que s’ha de fer és proposar, ens permetem suggerir el següent:
- Establiment de lliure amortització per a tots els béns d’immobilitzat nous per a qualsevol tipus d’empresa i empresari. Aquesta lliure amortització podria compensar tots els beneficis que es generessin en el curs de l’exercici econòmic. Aquesta mesura generaria un increment molt notable d’activitat. Es un exemple molt clar d’una inicial pèrdua de recaptació en l’impost sobre societats amb un posterior benefici general molt superior en activitat.
- Establiment del model “danès” de recerca de feina per a les persones a l’atur. En aquest model, l’administració pública fa una recerca directe i tutelada de feines apropiades per a cada persona (taxa d’atur a Dinamarca està per sota el 5% i en algunes zones del país per sota el 2,5%). També és un exemple d’optimització de l’ocupació laboral.
- Fixar la relació directe entre contracte de treball i permís de residència (i després ciutadania). Probablement té molt més sentit establir aquesta relació directe que plantejar uns terminis de residència de tres anys en els quals no es pot treballar. Amb el contracte de treball es té un dret inicial de residència.
- Que les diferents administracions públiques considerin els ciutadans/autònoms /empreses/empresaris/digueu-li com vulgueu, com a “clients”, és a dir, que entenguin que estan al servei d’aquests individus. No pot ser que els “administrats” acudeixen a l’administració amb por de com seran tractats. L’Administració ha ser amabilíssima per definició. La seva principal missió es administrar i fer feliços els seus administrats.
Dit tot això, hem de tenir clar que tot i algunes qüestions, vivim en un lloc del món molt privilegiat. En un món de quasi 8.000 milions de persones, nosaltres tenim la sort d’estar molt amunt de la piràmide del benestar, estem ben amunt.
Des de tot l’equip de PAREDES us desitgem que tingueu un molt Bon Nadal i un interessant 2024!