Circular 20/23 · desembre del 2023
Cada any per Nadal, de 1948 a 1858, el poeta JV Foix va enviar als seus amics una nadala, que va recollir el 1960 en un llibre, Onze nadals i un Cap d’Any. Cada un d’aquests poemes, en la seva edició original, anava il·lustrat per un pintor. Va iniciar la col·lecció Dalí, seguit, entre altres, per Tàpies, Ponç, Sunyer, Miró… O Cuixart, que il·lustrà la del 1953 que aquí es reprodueix.
Era una bella i singular manera de recordar el Nadal, que els receptors estimaren com mereix i que potser algú voldria recuperar. Rebre un aplec de bons desitjos d’aquesta manera ha de ser meravellós!
El poema que llegireu a continuació és, per qüestions d’espai, una tria fragmentada de cinc de les nou estrofes de què consta l’original. El lector -que farà bé de buscar-lo complet en el llibre o en l’immens calaix del senyor Google, on es troba fàcilment- podrà endevinar el to festiu amb què Foix exposa la seva visió del misteri nadalenc, aplegant gent de totes les terres catalanes a l’entorn de la “novetat” que es produeix a cal fuster, amb el naixement de Jesús. El ritme àgil dels versos, la riquesa del llenguatge amb què ens presenta les diferents escenes d’un món idíl·lic i preciós han fet d’aquests versos una fita poètica de l’art foixià, a mig camí de la poesia popular i el llenguatge culte, que segueix el que en un altre llibre explicava amb un vers clau: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.
La cadència alegre dels versos i el seu contingut festiu per universalitzar la fita del naixement haurien d’ajudar a recuperar la joia humil d’aquests festes i, sobretot, recordar que, malgrat el rebombori continu, el brogit salvatge i l’allau constant de dissorts amb què semblen voler ofegar-nos, encara hem de deixar en el nostre viure quotidià un reducte, un refugi de bondat. Perquè ens urgeix poder creure que des de cal fuster es pot escampar la pau imprescindible per a tota la bona gent de bona voluntat.
Tingueu un bon Nadal!
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
(…)
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una regata
Li ho diu la rosa de les nits
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
(…)
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
(…)
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.
La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncies la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
J.V. FOIX
El Port de la Selva
Nadal de 1953
