Arribant a final d’any (com és habitual, d’una manera atropellada i quasi sense donar-nos-en compte, algú hauria d’estudiar si realment el desembre es un mes de 31 dies de 24 hores…) és moment de fer balanç i avaluació del que ens ha passat…

Abans no acabi l’any és el moment de planificar que es pot fer per tal d’aprofitar les possibilitats que queden per estalviar en la declaració de l’IRPF que presentarem el proper any.

Estan exempts de l’obligació a declarar el contribuents que obtinguin guanys patrimonials derivats d’ajuts públics que no arribin als 1.000 euros anuals juntament amb rendiments derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat. També s’exoneren de declarar els rendiments íntegres del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció i ingressos acompte que no superin els 1.600 euros anuals, i els rendiments del treball que no superin els 22.000 euros o 14.000 euros quan procedeixin de més d’un pagador.

El temps passa i diuen que s’ho menja tot. Potser sigui cert, i les festes de Nadal, que amb els anys han canviat tant, de manera de celebrar-les, de viure-les i d’entendre-les, en són una mostra. Hi ha detalls, però, que fan pensar que no és del tot exacte que res sigui igual que ahir. Que creiem que les coses canvien, quan potser només varien d’aspecte. Canvien les formes, però darrere les façanes, els gestos i la superfície, sempre hi queden vives algunes essències que no acaben de morir mai, que sovint retornen amb una nova aparença, però amb la mateixa força i sentit de sempre. Potser ho faci que els humans som com som, malgrat que insistim a creure que el progrés ha esborrat el que ens fa humans…