Circular 17/22 · desembre del 2022
Encara feu el pessebre? El costum es va perdent. Hi ha pessebres en alguns llocs públics, posats perquè “fa Nadal”. Són el decorat que anima a comprar mentre als altaveus dels carrers i centres comercials sonen nadales (o més aviat “villancicos” i cançons de christmas en anglès, perquè la gent creu cedir l’idioma que fa més cosmopolita…). Però, a casa, encara feu el pessebre? Vull dir si no us heu passat directament a l’arbre de Nadal (també, suposo, més cosmopolita), perquè la tradició establerta per Sant Francesc d’Assís al segle XIII no té gaire espai, avui, a les cases i els pisos on vivim. Plantar-hi un arbre, amb el test embolicat de paper vistós i fer-hi aparèixer regals el dia 24 és molt més pràctic i s’acorda amb els temps que vivim. Perquè insisteixo, doncs, a preguntar si feu el pessebre?
Quan el Nadal, la tradició lligada a una religió que ara s’esfilagarsa en la memòria, tenia el sentit de pausa festiva i d’inici de l’any -el solstici d’hivern comença a allargar lleument la llum diürna- era la versió cristiana del símbol que des de temps immemorial moltes civilitzacions celebraven. I nosaltres, en aquest racó de món, seguint la tradició iniciada pel sant d’Assís, encetàvem les festes del solstici construint a les cases un paisatge imaginari ple de figures tradicionals -el pastor, la filadora, els tres reis, el caganer…- el centre del qual era la cova amb el nen acabat de néixer, personificació de la innocència, la bondat, la humilitat i l’esperança per a tots, que mereixia doncs, ser obsequiat (els regals eren per a ell!).
Ara, avui, aquesta cova amb els seus estadants, no sé si s’explica gaire, si la gent en coneix el sentit. En tot cas és igual: el temps ho devora tot i tot canvia. Si més no, superficialment. El que potser convé -ara que estem tots tan ecologistes- és que recuperem les idees, els motius essencials de la natura i de la història, que vol dir del sentit humà del viure.
Per això, la proposta que goso fer és de llegir amb la calma i la sincertat que els dies convulsos que vivim s’entesten a negar-nos, els versos que Pere Quart va escriure al final de la seva vida, ja gran, quan afirmava professar la religió del “jesusisme” (un concepte que no hauria de necessitar explicació) i expressava la seva visió del naixement del nen que posàvem al centre del pessebre.
Si us plau, llegiu-los amb la senzillesa que demana la petita reflexió que proposen, a manera de prec que hauria de ser universal. Si es complís, si féssim per complir-lo, el Nadal tindria el senti humà que mai hauria de perdre. Bon Nadal, doncs, i un pacífic, lliure i benigne 2023 a tots els homes i dones de bona voluntat!
LA COMPANYIA DE JESÚS
Si vas néixer acompanyat
d’una vedella i un ase
i morires al costat
d’uns bandits com una casa,
fes-nos, Jesús, innocents
com els animals de quadra
o, els que hàgim estat dolents,
penedits com el bon lladre.
-PERE QUART-
Poesia empírica (1981)
