Com és habitual us fem arribar la nostra circular de novetats fiscals, comptables i d’auditoria, mercantils, laborals i de protecció de dades. La creixent profusió normativa fa que cada any ens sigui més complicat decidir el seu contingut. Estem en un temps en què la “normativització”, l’excés de normativa (no només d’àmbit fiscal, mercantil i laboral), està fent cada vegada més complexa la posta en marxa de projectes empresarials.
Aquesta complexitat normativa, aplicada amb tota la rigorositat possible (i sempre en benefici de l’Administració, quan hauria de ser en benefici de l’administrat) fa molt difícil el seu compliment. Un cas especial és el de la normativa fiscal que, en ocasions, s’assimila més al joc del gat i la rata que a una actuació realitzada entre persones adultes… La interpretació de la norma ha de ser feta d’acord amb un esperit d’interpretació obert i acollidor a l’administrat. Recentment s’ha fet pública una sentència en què es rebutja un recurs a un deute tributari perquè s’havia presentat el mateix dia en què s’havia rebut la notificació de liquidació. La resposta ha estat que s’havia presentat fora de termini perquè la llei tributaria estableix que els dies per presentar el recurs comencen l’endemà de la recepció de la liquidació…
Cal simplificar la normativa i ser més clar. És important que la gent sàpiga a què ha d’acollir-se i que la normativa sigui comprensible i d’aplicació continuada. Aquí entren en joc els canvis que fan en la interpretació de la norma en funció de la necessitat d’augmentar la recaptació tributària… (a vegades sembla que depèn de com bufa el vent). Tant els administrats en general, com els que els ajudem, agrairíem normativa d’interpretació clara i raonable.
Un altre exemple d’excés de normativa és el que s’aplica als estats financers de les empreses (siguin grans o petites). A part de les declaracions d’IVA, retencions, etc. a què estan obligades, han de presentar els estats financers com a mínim de quatre maneres diferents: el model de l’impost sobre societats, el model de comptes anuals a presentar al Registre Mercantil, el model a presentar al Banc d’Espanya, el model d’Estadístiques… Tan complicat és preparar un model que englobi i comprengui les necessitats de tots aquests estaments? No podríem recollir en un sol document totes aquestes obligacions? Estic segur que entitats de reconegut prestigi i coneixedores de la matèria (com podria ser el Col·legi d’Economistes) estarien encantats de fer aquesta feina.
Davant de tot això cada vegada creiem més important la planificació proactiva, l’establiment per part de les empreses de criteris de funcionament que conjuminin l’obtenció dels seus objectius empresarials amb el compliment adequat i raonable de les seves obligacions legals. La recepta és l’anticipació per evitar sorpreses i poder-se concentrar en el cor del projecte empresarial.