RESUM de subvencions a inversions empresarials d’alt impacte. Catalunya

Bases reguladores: RSL EMT/935/2024 (DOGC 02-04-2024). ACCIÓ

Convocatòria 2024: RSL EMT/1131/2024 (DOGC 11-04-2024)

Termini sol·licituds: serà des de les 09:00 hores del 12-04-24 fins a les 14:00 hores del 06-05-2024.
Beneficiàries: les empreses amb establiment operatiu a Catalunya o en procés d’establir-lo, que portin a terme projectes com els que es descriuen a la base 4 del present annex, tret de les empreses amb projectes de comerç al detall, de centres d’atenció telefònica o centres de contacte, del sector immobiliari, de sacrifici de bestiar, de conservació de carn, d’elaboració de productes carnis i de producció primària de productes agrícoles.

Línia 1: Projectes d’inversió empresarial d’alt impacte de creació d’ocupació.

Línia 2: Projectes d’inversió empresarial d’alt impacte en actius fixes.

Subvencions a inversions empresarials d'alt impacte

Subvenciones a inversiones empresariales de alto impacto

INCENTIUS A LA CONTRACTACIÓ LABORAL

En el Reial decret llei 1/2023, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral s’hi especifiquen les condicions per a l’aplicació de les bonificacions de quotes (per exemple, s’haurà de disposar d’un pla d’igualtat per poder bonificar-se els incentius).

Enllaç al Reial decret llei

OBLIGATORIETAT DE COMUNICACIÓ DE DADES DE L’EMPRESA A LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

De conformitat amb el Reial decret 504/2022, a partir de l’1 d’agost de 2023 els empresaris NO individuals (societats anònimes, societats limitades, comunitats de béns, societats civils, etc.) han de comunicar a la TGSS una declaració en la qual hi ha de constar obligatòriament:

  • Condició d’administrador, conseller o apoderat, tinguin part o no del capital social
  • Percentatge d’accions o participacions dels socis
  • Telèfon mòbil, fix i correu electrònic de contacte

Aquesta obligació es deu a la creació d’una BASE DE DADES D’EMPRESA que tindrà la TGSS.

Enllaç al Reial decret

Subvencions per a autònoms

Bases: ORDRE EMT/155/2023 (DOGC 16-06-2023).

Convocatoria 2023: RSL EMT/2550/2023 (DOGC 17-07-2023)

Termini sol·licituds: començarà a les 9.00 h del 18-07-2023, i finalitzarà a les 15 h del dia 20-09-2023.

Persones beneficiàries: els treballadors/ores autònoms que tinguin entre 18 i 29 anys (ambdós inclosos) en el moment d’iniciar l’activitat com a autònoms i que, prèviament, compleixin els requisits que s’estableixen en la base 5 de l’annex de l’Ordre EMT/155/2023.

Enllaç al dogc

Subvencions en l’ Àmbit del comerç, dels serveis, l’artesania i la moda

Bases: RSL (DOGC 19-05-2023) secció: Altres subjectes emissors. Convocatòries 2023: RSL DOGC (19-06-2023)
Termini sol·licituds: a les 9:00 hores del dia 22-06-23 i acaba a les 14:00 hores del dia 19-07-2023.
A excepció del Programa 4 que comença a les 9:00 hores del mateix dia 22 de juny de 2023 i fins a l’exhauriment del pressupost destinat a aquest programa amb el límit màxim del dia 31-12-2023.
Les sol·licituds es presentaran per mitjans telemàtics a través del Canal Empresa.

Descarrega’t el document en pdf

Reducció de jornada laboral sense reducció de salari

Per Resol Fundació EOI 11-4-2023 s’ha aprovat la convocatòria per sol·licitar ajuts directes per a la posada en marxa de projectes pilot d’innovació en matèria d’organització empresarial que permetin millorar la productivitat de les PIMES industrials mitjançant l’adopció, entre d’altres, de mesures destinades a la reducció de les jornades laborals. Les bases reguladores es recullen a la OM ICT/1238/2022.

Els projectes pilot han de suposar un compromís empresarial de reducció de la jornada laboral ordinària en un mínim del 10% en còmput setmanal sense reducció salarial durant almenys 2 anys. La mesura únicament s’aplicarà a contractes indefinits a temps complet i ha d’afectar el percentatge mínim següent en funció de la plantilla de l’empresa o centre de treball:

  • fins a 20 treballadors: 30%;
  • entre 21 i 249 treballadors: almenys al 25%.

Els projectes pilot s’han d’acordar, abans de la sol·licitud de l’ajut, amb la representació legal dels treballadors o, si no, amb les organitzacions sindicals més representatives del sector o amb una comissió negociadora.

Les despeses subvencionables són les següents:

  1. Costos salarials del personal suportat per l’empresa com a conseqüència de la reducció de la jornada durant el primer any (sous i cotitzacions socials) amb els límits següents en funció de la plantilla:
    • fins a 10 treballadors: 90%;
    • entre 11 i 52: 80%;
    • entre 53 i 249: 75%.
    • El límit màxim subvencionable és de 150.000 euros.
  2. Despeses de contractació dels serveis de formació relativa a l’optimització del temps de treball: fins al 100% de la despesa justificada.
  3. Despeses de contractació de serveis externs dassessorament o costos de personal implicat en aquestes mateixes funcions: fins al 80% de la despesa justificada.
  4. La despesa derivada de linforme dauditoria: fins al 100% de la despesa justificada amb el límit de l1% de la totalitat del pressupost subvencionable del projecte.
  5. Les sol·licituds s’han de presentar telemàticament a la Fundació EOI, F.S.P dins el termini que finalitza el 13-5-2023. Les sol·licituds presentades seran avaluades per una comissió i l’atorgament de la subvenció es resoldrà en concurrència competitiva, de manera que només les que arriben a les millors puntuacions en resultaran beneficiades per la subvenció.

NOVETAT COOPERATIVES APLICACIO LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

La Llei de riscos laborals 31/1995 serà d’aplicació també a les SOCIETATS COOPERATIVES en les quals existeixin socis que la seva activitat consti en prestar un treball personal (és a dir, les cooperatives constituïdes únicament per socis que realitzin una tasca laboral dins aquesta hauran de complir amb la normativa de prevenció).

Enllaç a la normativa.

RESUM ART. 80:

COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS I TREBALLADOR AUTÒNOM

Article 80. Objecte i normes generals.

1. Són cooperatives de treball associat les que tenen per objecte proporcionar als seus socis llocs de treball, mitjançant el seu esforç personal i directe, a temps parcial o complet, a través de lorganització en comú de la producció de béns o serveis per a tercers. També podran comptar amb socis col·laboradors.

5. Són aplicables als centres de treball i als socis treballadors les normes sobre salut laboral i sobre la prevenció de riscos laborals, totes les quals s’aplicaran tenint en compte les especialitats pròpies de la relació societària i autogestionada dels socis treballadors que els vincula amb la cooperativa.

6. Els socis treballadors menors de divuit anys no poden realitzar treballs nocturns ni els que el Govern declari, per als assalariats menors de divuit anys, insalubres, penosos, nocius o perillosos tant per a la salut com per a la formació professional o humana.

Nou impost: Mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI)

El proper 1 de gener de 2023 serà d’aplicació el nou impost MEI (Mecanisme d’Equitat Inter-generacional – Llei 21/2021), un nou impost que afectarà les empreses i totes les persones treballadores que estiguin donades d’alta a la Seguretat Social.

L’increment de cotització serà de 0,6 punts, seguint l’estructura actual de distribució entre empresa i treballador/a. D’aquesta manera, a les empreses els suposarà un increment del 0,5% sobre el que venen cotitzant fins ara i per a les persones treballadores tindrà una afectació el 0,1%.

La vostra empresa té treballadors amb contracte a temps parcial. Heu de registrar la vostra jornada diària d’entrada i sortida? De quina manera ho ha de fer? El poden sancionar si no ho fa?

Registre diari

La llei obliga a registrar la jornada de tots els treballadors; també la dels contractats a temps parcial. Únicament cal que es registri la jornada dels treballadors dia a dia, assenyalant l’hora d’inici i l’hora de finalització de cada treballador. Pel que fa als treballadors a temps parcial, és obligatori que es totalitzi la jornada realitzada de manera mensual, lliurant a cadascun, juntament amb el rebut de salaris, una còpia de totes les hores realitzades en aquest període.

Amb caràcter general, no hi ha un model de registre que sigui aplicable obligatòria. Les úniques exigències són les comentades a l’apartat anterior. El registre pot portar-se fins i tot en format paper, sempre que figurin les hores concretes dentrada i sortida del treballador i consti la seva signatura al costat de cadascuna.

Descansos

La llei no obliga a registrar les pauses per esmorzar o berenar, o les pauses per fumar o per prendre cafè. No obstant això, us recomanem que els vostres treballadors registrin les pauses durant la jornada perquè això us permetrà acreditar que no constitueixen temps de treball (si és que així ho disposa el conveni col·lectiu aplicable o el contracte de treball). D’aquesta manera podrà exigir-los la recuperació de les pauses esmentades fins a assolir la jornada segons conveni.

Pel que fa als treballadors a temps parcial, el conveni col·lectiu del sector de la indústria d’hostaleria i turisme de Catalunya indica que els que efectuïn una jornada continuada superior a cinc hores tindran un descans de 20 minuts que computarà com a temps de treball. Això no obstant, aquest descans no computa com a temps de treball respecte dels treballadors la jornada dels quals sigui menor a cinc hores diàries.

Sancions

Si no duu un registre de la jornada dels treballadors a temps parcial, la Inspecció de Treball el pot sancionar amb una multa de fins a 7.500 euros. A més, la Inspecció pot convertir els contractes a temps complet des de l’inici de la relació laboral i requerir l’abonament de les diferències de salari del darrer any.

A més de la conversió esmentada, la Inspecció de Treball també pot aixecar una acta de liquidació de quotes i exigir-li les quotes socials d’aquests treballadors com si haguessin prestat serveis a temps complet des de l’inici de relació laboral, més els recàrrecs corresponents, respectant el termini de prescripció de quotes de quatre anys. I podria imposar una acta d’infracció per impagament d’aquelles quotes que podria comportar una sanció, en funció del que hagi deixat d’ingressar.

Perquè la Inspecció de Treball no transformi a temps complet els contractes dels treballadors a temps parcial, haurà d’aportar proves que demostrin que els afectats no presten serveis a jornada completa a l’empresa. En aquest sentit, el registre de jornada és clau per poder constatar la realitat dels treballadors a temps parcial.

DRET OPCIÓ NACIONALITAT ESPANYOLA LLEI 20/2022 MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

Instrucció de 25 d’octubre de 2022, de la Direcció General de Seguretat Social i Fe Pública, sobre el dret d’opció a la nacionalitat espanyola establert en la disposició addicional octava de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica ( (BOE 26-10-2022)

Conforme la disposició addicional octava de la Llei 20/2022, podran optar a la nacionalitat espanyola:

  • Els nascuts fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessis estat espanyols i que, a causa d’haver sofert exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o orientació i identitat haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola.
  • Els fills i filles nascuts a l’exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat perquè es van casar amb estrangers abans de l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
  • Els fills i filles majors d’edat d’aquells espanyols a qui els va ser reconeguda la seva nacionalitat d’origen en virtut del dret d’opció d’acord al que disposa en la present llei o en al disposició addicional sèptima de la Llei 52/2007, de 26 de desembre.

En tots els supòsits que s’han indicat serà necessari que els interessats formalitzin la declaració d’opció en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la disposició addicional octava de la Llei de Memòria Democràtica, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga d’aquest termini, per un any més, mitjançant acord del Consell de Ministres.

Subvencions del Programa TU+1


El Departament d’Empresa i Treball, des de la Direcció General de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, acaba de fer pública la convocatòria de concessió de subvencions de l’any 2022 per al desenvolupament del Programa TU+1 de foment de la contractació indefinida d’un treballador o treballadora per part d’autònoms sense treballadors a càrrec seu. Es tracta d’ una subvenció de fins a 18.325,92 euros per a cada autònom/a o societat limitada unipersonal (SLU) sense treballadors a càrrec seu que formalitzi un contracte indefinit amb un treballador/a en situació d’atur inscrit com a demandant d’ocupació no ocupat (DONO) durant un període mínim de 18 mesos. Subvencions del programa TU+1.

Va adreçat a:

  • A persones treballadores autònomes sense persones treballadores assalariades al seu càrrec.
  • A les societats limitades unipersonals (SLU), quan la persona física que les constitueixi desenvolupi la seva activitat a la societat, sense persones treballadores assalariades al seu càrrec.
  • A persones treballadores autònomes amb una o diverses persones treballadores autònomes col·laboradores al seu càrrec sempre i quan, el nou contracte indefinit, no es formalitzi amb aquesta o aquestes persones treballadores autònomes col·laboradores.

El període de contractació subvencionat per a aquests ajuts és de 12 mesos, a comptar des de l’inici de la formalització del contracte. Les persones i les entitats beneficiàries han de mantenir aquesta contractació durant un període mínim temporal de 18 mesos, que inclou com a mínim 6 mesos de contractació indefinida. En el supòsit que es formalitzi un contracte de treball a temps parcial, aquest no pot ser en cap cas inferior al 50% de la jornada de treball. El termini per fer la sol·licitud és del 28 d’octubre de 2022, a les 9.00 h, fins a l’11 de novembre de 2022 a les 15.00 h Podeu consultar els requisits, documentació a aportar i normativa (bases i convocatòria) al portal web del Departament de Treball.

Sostenibilitat econòmica, a l’agenda

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport que conté mesures adreçades al transport públic i ajuts al sector transport. Amb l’objectiu de fomentar el transport públic i reduir l’ús del vehicle privat per contribuir a disminuir la nostra dependència energètica i la nostra petjada de carboni, s’adopten mesures adreçades al transport públic, articulant la gratuïtat dels serveis de Rodalies, Rodalies i Mitja Distància convencional per a usuaris recurrents entre l’1 de setembre i el 31 de desembre. El text aprovat reforça la posició del transportista efectiu, per evitar que es treballi de manera estructural per sota dels costos individuals. Així mateix, s’habilita una nova convocatòria d’ajudes directes al sector del transport terrestre, replicant les ja establertes el mes de març passat pel RD-Llei 6/2022, incloent en aquesta ocasió als autobusos urbans.

Assegurances i sostenibilitat

Les asseguradores hauran d’integrar el canvi climàtic a l’estratègia comercial, la seva gestió de riscos i actuarial, en el disseny de productes i la subscripció per part de clients i, fins i tot, en la governança de les companyies i en la fixació de polítiques de remuneracions de les plantilles. El sector assegurador haurà de capbussar-se al món de la sostenibilitat del tot a partir de demà, dia 2 d’agost, sense que hi hagi encara una definició tancada i definitiva sobre quan és sostenible una activitat. L’exigència arriba de la mà de dos reglaments comunitaris aprovats el 2021, de directa aplicació als països europeus.

L’aixovar domèstic no és bé heretat

El TS rebutja que les accions i les participacions socials es facin servir per calcular el concepte de “aixovar domèstic”. D’aquesta manera, el Tribunal, en una sentència de 29 de juny de 2022, impedeix que Hisenda ho inclogui en el càlcul del 3% dels béns heretats que estableix l’impost sobre successions i donacions (ISD) per estimar el valor de l’aixovar. La decisió frena així les liquidacions que feien les hisendes autonòmiques, que incloïen a la base per calcular aquest 3% les accions i els valors.

RESUM subvencions programa “Ocupació + Transformació”. Catalunya

Referent a les inversions del component 23 “Nous projectes territorials per al reequilibri i l’equitat. Emprenedoria i microempreses” a Catalunya en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Bases: ORDRE EMT/247/2021. DOGC 28-12-2021. Modificat ORDRE EMT/148/2022. DOGC 20-06-2022

Convocatòria: RSL EMT/2094/2022 (DOGC 05-07-2022)

Termini sol·licitud: del 6 de juliol de 2022 a les 9.00 h fins al 27 de juliol de 2022 a les 15.00 h.

  • Línia 1: actuacions per al manteniment de l’ocupació durant un període mínim de sis mesos de les persones treballadores per compte d’altri contractades per microempreses i persones treballadores autònomes, així com el de les persones sòcies-treballadores d’empreses d’emprenedoria col·lectiva, i realització d’una acció per facilitar la transició productiva de la seva activitat cap a l’economia verda.
  • Línia 2: actuacions per al manteniment de l’ocupació durant un període mínim de sis mesos de les persones treballadores per compte d’altri contractades per microempreses i persones treballadores autònomes, així com el de les persones sòcies-treballadores d’empreses d’emprenedoria col·lectiva, i realització d’una acció per facilitar la transició productiva de la seva activitat cap a l’economia digital.

Les dues línies de subvenció per al manteniment de l’ocupació tenen per objecte compensar, en part, els costos salarials dels treballadors/ores assalariats de la microempresa o dels treballadors/ores autònoms o dels socis treballadors de l’empresa d’emprenedoria col·lectiva que sigui beneficiària, dels centres de treball ubicats a Catalunya, durant un termini de sis mesos. L’empresa beneficiària es compromet a dur a terme, en el termini esmentat, una actuació que faciliti la transició de la seva activitat productiva cap a l’economia verda o digital, segons la línia de subvenció sol·licitada i d’acord amb el que especifica la base 2” (participar en accions de formació).

Enllaços

Poden accedir al tràmit, normativa i a l’apartat de preguntes freqüents.

La taxa de l’IPC, la més alta des de 1985

La taxa anual de l’IPC general al mes de juny és del 10,2%, un punt i mig per sobre de la registrada el mes anterior i la més alta des de l’abril de 1985. Transport, la variació anual del 19,2%, més de quatre punts per sobre de la registrada al maig, es deu a la pujada dels preus dels carburants i lubricants, més gran aquest mes que l’any anterior. Aliments i begudes no alcohòliques, que situa la taxa en el 12,9%, gairebé dos punts superior a la del mes passat, i la més alta des del començament de la sèrie, el gener del 1994.

El Parlament Europeu aprova la Llei de serveis i la de mercats digitals

La primera serà directament aplicable a tota la UE 15 mesos després de la seva entrada en vigor oa partir del 01-01-2024 (la data més tardana de les dues). Els requisits per a plataformes i motors de cerca molt grans s’aplicaran abans: quatre mesos després de la seva designació com a tals per la Comissió. La Llei de mercats digitals s’aplicarà 6 mesos després de la seva entrada en vigor. Els guardians daccés tindran sis mesos a partir de la seva designació per complir les noves obligacions.

La sostenibilitat a l’immobiliari és un factor clau

Els habitatges amb baixa qualificació energètica que no es rehabilitin ni millorin la seva eficiència podrien quedar fora del mercat del lloguer i de compravenda els propers anys. Així ho van manifestar els experts participants a la jornada L’oportunitat dels fons Next Generation per a la regeneració d’habitatges. Per evitar aquesta situació, els fons Next Generation es presenten com una gran oportunitat per fer front a unes renovacions del parc residencial espanyol que són molt necessàries. Els participants a la jornada coincideixen que els fons Next Generation obren un panorama “molt positiu” per als que es posin en marxa i animen les diferents administracions i el sector privat a aprofitar aquesta oportunitat.

Les estafes a la xarxa creixen un 28%, però els fiscals lamenten la falta de mitjans

L’extraterritorialitat dificulta l’obtenció de dades a servidors a l’estranger. Només una part mínima de les demandes arriba a judici davant la impossibilitat d’instruir el cas. Es van presentar (el 2020) unes 287.963 denúncies relacionades amb la comissió de ciberdelictes (quasi totalment, estafes i delictes patrimonials). El seu augment és vertiginós: fa tres anys n’eren poc més de 80.000. Tot i això, només un 14% d’aquests casos s’aclareix o es resol des d’un punt de vista policial, i tan sols un 6%, menys de 17.000 d’aquestes denúncies, acaba amb un procediment als jutjats.

Més control per a les criptodivises

Les empreses de criptodivises necessitaran una llicència i garanties per als clients per emetre i vendre tokens digitals a la Unió Europea, segons el que s’ha acordat la setmana passada sobre la llei de Mercats de Criptoactius. La normativa de la UE atorgarà als titulars de stablecoins el dret de reclamar els seus diners de forma gratuïta. De moment, els NFT (tokens no fungibles), típics de les obres d’art digital, han quedat fora de la normativa, tret d’alguns casos.

Nou reglament de l’AET, postposat fins el 2024

L’Agència Tributària ha decidit endarrerir fins a l’1 de juliol del 2024 l’entrada en vigor del reglament que obligarà tots els empresaris i professionals a disposar d’eines de facturació i remissió de registres connectades de manera continuada amb l’Agència Tributària. La factura s’haurà de fer en un format estàndard que faciliti la llegibilitat i que asseguri que el document no s’ha pogut manipular. A més, pimes i autònoms hauran d’instar els consumidors que demanin els comprovants de les operacions que realitzin perquè remetin voluntàriament a l’Administració tributària la informació de les factures esmentades perquè es pugui verificar que les dades que hi figuren són reals. El reglament està sent modificat per l’Agència Tributària en vista de les observacions aportades a la fase d’informació pública del text.

La recaptació de l’AET de gener a maig

L’Agència Tributària ha recaptat entre el gener i el maig del 2022, un 19,1% més que en el mateix període de l’any anterior i ha ingressat un 21,4% més en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), un tribut que se’n beneficia directament de l’alça de preus. Així es desprèn de l’Informe mensual de recaptació tributària donat a conèixer la setmana passada. Però no és l’únic tribut en què l’Estat està recaptant quantitats molt més grans que l’any passat. En el cas de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), la captació s’ha incrementat un 14,8% fins al maig respecte al mateix període del 2021, i ha pujat als 41.212 milions d’euros. Els ingressos per l’impost de societats també es van disparar, en aquest cas un 68,8%, fins a 5.074 milions.

Impost sobre el plàstic no reutilitzable

L’impost sobre el plàstic no reutilitzable (IPNR), que es començarà a aplicar a partir del proper 1 de gener de 2023. Regulat a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, que a data d’avui, sis mesos per a la seva entrada a vigor, continua sent un perfecte desconegut per a la major part de les empreses que ho han d’abonar. Tot i això, la polèmica estarà servida. Experts no creuen que les xifres recaptatòries siguin molt importants, però considera que el problema amb què es trobaran un ampli nombre d’empreses “serà la gestió del nou impost, portar al dia la declaració, els pagaments…

Els països de la UE i l’Eurocambra acorden regular les criptodivises

La Regulació del Mercat de Criptoactius busca posar ordre al mercat d’uns actius cada cop més usats com a mitjà de pagament o inversió, però que no estan subjectes a cap de les regles ni garanties per les quals es regeixen els serveis financers tradicionals. Les disposicions clau acordades pels negociadors per als qui emeten i comercialitzen criptoactius (inclosos tokens de referència d’actius i tokens de diner electrònic) cobreixen la transparència, la divulgació, l’autorització i la supervisió de les transaccions.

Guia pràctica i eina sobre l’ús d’algorismes a l’àmbit laboral

El Ministeri de Treball crea la Guia pràctica i eina sobre l’ús d’algorismes a l’àmbit laboral, concebuda per dissenyar decisions automatitzades en camps com la selecció de candidats, les condicions de treball o l’avaluació del rendiment dels treballadors. Entre els aspectes destacats del document, crida l’atenció l’ús de l’algorisme per determinar les persones afectades per un acomiadament col·lectiu. Les empreses s’hauran de preparar per a aquest repte, si bé es troba en una fase incipient.

Els grans morosos

Els 7.037 morosos més grans del Fisc deuen 17.700 milions en deutes tributaris superiors als 600.000 euros, segons la novena edició del llistat creat per l’exministre d’Hisenda. De l’import total, un 38% correspon a 2.067 deutors subjectes a processos concursals, cosa que limita les possibilitats de cobrament efectiu per part d’Hisenda, almenys fins a la conclusió. Un percentatge que podria augmentar després que la fi de la moratòria concursal impulsada durant la pandèmia, que va expirar ahir, obri l’espita de nous concursos i liquidacions. Al llistat cal distingir entre les 5.650 persones jurídiques, que deuen 15.585 milions (xifres que es redueixen), i les 1.387 persones físiques que deuen 2.125 milions (que augmenten).

La presidenta del BCE afirma que “el risc de fragmentació financera és inherent a la zona euro”

Durant la seva participació a Sintra, va argumentar la necessitat d’una eina anticrisi de deute, amb la qual afrontar debilitats en la construcció europea que va reconèixer són estructurals. Va reconèixer que serà poc probable que l’economia torni a un entorn de baixa inflació com el viscut abans de la pandèmia de Covid-19, cosa que obligarà els bancs centrals a adaptar-se després d’una dècada d’“heroica lluita” contra la desinflació.

L’IPC situa la variació anual del 10,2%

L’indicador avançat de l’IPC situa la variació anual del 10,2% al juny, un punt i mig per sobre de la registrada al maig. Aquesta evolució és deguda, principalment, a la pujada dels preus dels carburants, més gran aquest mes que el juny del 2021, i dels aliments i begudes no alcohòliques, davant l’estabilitat registrada l’any anterior.

La pressió fiscal a les herències més alta del món és a Espanya

El país estableix l’impost sobre successions i donacions més alt de totes les economies que apliquen aquest tribut, amb un tipus màxim que arriba a assolir el 81,6% en determinades situacions. Astúries, el País Valencià i l’Aragó té la pressió fiscal més gran a les herències en el tram més alt, a partir dels 800.000 euros. Per la seva banda, les comunitats autònomes on és més barat heretar en aquest cas són Andalusia, Cantàbria i Galícia.

Extensió del termini de les garanties concedides a autònoms i empreses amb càrrec a les línies d’avals ICO COVID

El Consell de Ministres ha aprovat un acord pel qual es permet l’extensió del termini de les garanties concedides a autònoms i empreses amb càrrec a les Línies d’avals ICO COVID, després del 30 de juny, una vegada expirat el termini del marc temporal de ajuts d’estat aprovat per la Comissió Europea. L’aplicació efectiva de la mesura està subjecta a l’aprovació prèvia de la Comissió Europea. L’extensió del termini dels avals permetrà que les empreses i els autònoms, amb l’aprovació prèvia per l’entitat financera, puguin ampliar fins a 8 o 10 anys el termini d’amortització dels seus préstecs. D’aquesta manera, es facilita el manteniment d’empreses viables que tinguin dificultats una vegada finalitzat el marc temporal, mitjançant l’allargament del termini del préstec avalat, concedint-los un marge més gran per fer front a les seves obligacions.