Aprovat el Reial decret llei que recull l’acord aconseguit per reformar estructuralment el mercat laboral


La nova norma recupera la ultraactivitat indefinida. Es deroga la prevalença salarial del conveni d’empresa. Desapareix el contracte per obra o servei. Els contractes es presumeixen concertats per temps indefinit i es redueixen, per tant, les modalitats de contractació disponibles. Només hi haurà un contracte de durada determinada, que es podrà subscriure per circumstàncies de la producció o per substitució de la persona treballadora. Subcontractació. Un canvi fonamental és que sempre hi haurà un conveni col·lectiu sectorial aplicable, una qüestió decisiva ja que permet cobrir buits legals existents fins ara. S’opera un canvi de model respecte del contracte formatiu que tindrà dues modalitats: formació en alternança i obtenció de la pràctica professional. Redisseny dels desincentius als contractes de molt curta durada.

Cinc dies de quarentena pels positius de covid-19


El Consell Interterritorial estudiarà avui la possibilitat de rebaixar la quarantena dels contagiats per la Covid-19 fins als cinc dies, tal com va declarar ahir la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial. Així mateix, aquesta mesura també es troba entre els plans d’algunes comunitats autònomes com és el cas de Madrid, Andalusia o Castella i Lleó.

La probabilitat d’insolvència


Arriba la nova ‘probabilitat d’insolvència’, oxigen per a empreses viables en dificultats. El projecte de llei introdueix els plans de reestructuració. És un instrument preconcursal per evitar o superar la insolvència, que possibilita l’actuació en un estadi previ al dels vigents instruments preconcursals. Es vol evitar l’estigma social associat al concurs i incrementar l’eficàcia del preconcurs. Es presumeix que contribuirà a descongestionar els jutjats. La introducció dels plans comporta la supressió dels actuals instruments preconcursals. En la seva regulació s’ha preservat el caràcter poc procedimental dels acords de refinançament i s’han incorporat elements que els atorguen més eficàcia que a aquests últims, com la possibilitat d’arrossegar classes dissidents, subjecta al compliment de salvaguardes per als creditors.


Els vehicles que emetin més de 120 grams de CO2 per quilòmetre passaran a pagar l’impost de matriculació a partir de l’1 de gener. Això és degut a la finalització de la moratòria aprovada pel Congrés dels Diputats. Aquesta mesura va anul·lar l’enduriment del gravamen que havia entrat en vigor al començament del 2021, just un moment en què les vendes de cotxes acusaven el cop de la pandèmia. Aquest enduriment de l’impost, si no hi ha hagut moratòria, hagués afectat més de 300.000 cotxes nous el 2021 les emissions dels quals es troben entre els 120 grams i els 140 grams de CO2. Una cosa que sí que passarà a partir de l’1 de gener, si es mantenen l’actual demanda de vehicles. Faconauto ha alertat que la fi de la moratòria suposarà un encariment entre 800 i 1.000 euros de mitjana per cada nou vehicle matriculat. La pujada afectarà, a més de les compres que s’efectuïn durant el 2022, la borsa de vehicles que s’han adquirit el 2021 i que els concessionaris no han pogut lliurar per culpa de la crisi de microxips.

La reforma laboral


El Consell de Ministres té previst aprovar avui el Reial decret de la reforma laboral pactada la setmana passada pel Govern, la patronal i els sindicats després de més d’un any de llargues negociacions. Aquesta nova norma entrarà en vigor immediatament, després de la seva publicació al BOE, però es tramitarà després com a projecte de llei al Parlament, on podria experimentar algun canvi. Una d’aquestes qüestions sobre les quals encara hi podria haver algun petit ajust es refereix a la figura del contracte fix-discontinu que serà completament reformulada legalment ia través de la qual els negociadors de la norma volen canalitzar molt l’actual ocupació temporal, segons fonts consultades . El cost en atur serà similar al temporal però que, per contra, la rescissió de contracte serà més cara i, sobretot, “els procediments administratius de contractació seran molt més complexos”.

Llista de morosos de l’ATE


La vuitena llista de morosos de l’Agència Tributària inclou un total de 7.277 deutors de més de 600.000 euros amb Hisenda el 31 d’agost del 2021, mentre que l’import global de deutes recollits al nou llistat arriba als 18.200 milions d’euros, segons fonts de l’Agència Tributària. De l’import total, més de 7.200 milions d’euros, el 40% del total, es correspon amb deutors en procés concursal (més de 2.176 deutors, el 30% del total) i, per tant, és deute afectat per un procés en què les possibilitats de cobrament efectiu dels deutes es troben limitades mentre duri el mateix procés concursal.

Reformes en les pensions


Finalitzat el període d’esmenes per incorporar al projecte de reforma del sistema públic de pensions, el Govern inclourà finalment un complement per a aquells jubilats que s’hagin vist afectats per un recés anticipat involuntari, i que percebin una paga mensual inferior a 900 euros. Així apareix recollit al plec d’esmenes presentades durant la ponència celebrada aquest divendres, i on finalment s’inclou el mecanisme d’equitat intergeneracional amb una pujada de la cotització general del 0,6% fins a l’any 2032. No obstant això, aquest complement apareix com una de les modificacions més rellevants, ja que tracta de donar resposta a una reivindicació del col·lectiu de jubilats que es veuen afectats per elevats coeficients reductors en haver accedit a la pensió de forma anticipada, però que sí que compten amb llargues carreres de cotització, per sobre de els 40 anys.

L’IPC, en màxim a la Unió Europea


El BCE es resisteix a iniciar la retirada d’estímuls financers i monetaris malgrat l’escalada dels preus. El BCE insisteix que la inflació és una cosa conjuntural i que remetrà els propers mesos. El supervisor alerta dels riscos d’una retirada prematura. Lagarde es va mostrar convençuda que les pressions inflacionistes actuals remetran amb el temps i que aconseguiran el seu objectiu del 2% a mitjà termini. “Aquesta inflació és inoportuna i dolorosa i hi ha naturalment preocupacions sobre quant de temps durarà”.

El sector carni vol reduir un 30% les emissions


El sector ramader-carni espanyol està treballant per reduir en un 30% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle derivades de la seva activitat, com a part del seu compromís per avançar cap a la neutralitat ambiental i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per assolir aquests objectius, el 50% dels quals es corresponen amb reduccions de metà, les sis organitzacions interprofessionals del sector (Asici, Aviança, Intercun, Interovic, Interporc i Provacuno), invertiran de 600 milions d’euros en l’àmbit de la producció animal i 542 a les indústries càrnies, que inclouen altres metes com la millora de l’eficiència energètica, les operacions de gestió dels fems, purins i llots de depuradora, i l’alimentació i fermentació entèrica del bestiar.

El tèxtil pren posicions davant de l’impuls legislatiu que l’obliga a contaminar menys


El sector està immers en una profunda transformació davant de les noves normes que l’obliguen a contaminar menys. La principal a Espanya, la llei de Residus, que, si tot va segons el previst, quedarà aprovada el primer trimestre del 2022. La indústria tèxtil tindrà prohibit destruir les peces que no ven i haurà de sufragar el sistema de reciclatge de la roba que es llença a les escombraries, que passarà a ser obligatori. Com es reciclen els envasos o el vidre, caldrà reciclar els vestits. La intenció és constituir una mena d’Ecoembes de la moda a través de la figura de la “responsabilitat ampliada del productor” sota la premissa que qui contamina paga.

Mesures de protecció dels treballadors autònoms

El Reial Decret-llei 18/2021 de mesures urgents per a la protecció de l’ocupació, la recuperació econòmica i la millora del mercat de treball (BOE 29-09-2021) manté vigents les mesures de protecció per als treballadors autònoms, en l’àmbit de la Seguretat Social, amb algunes variacions:

Més info

Es fixa el salari mínim interprofessional

Reial Decret 817/2021, de 28 de setembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2021. BOE 2021.09.29
En compliment de l’mandat a Govern per a fixar anualment el salari mínim interprofessional, contingut en l’article 27.1 de el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, es procedeix mitjançant aquest reial decret a establir les quanties que hauran de regir a partir de l’1 de setembre de 2021, tant per a les persones treballadores que són fixes com per a les que són eventuals o temporeres, així com per a les empleades i empleats de la llar.

Més info

L’IPC situa la seva variació anual en el 2,9% al juliol


Aquest valor està dues dècimes per sobre de la registrada al juny. La taxa anual de l’indicador avançat de la inflació subjacent augmenta quatre dècimes, fins al 0,6%. La taxa anual de l’indicador avançat de l’IPCH és de l’2,9%. En aquest comportament destaquen els serveis d’allotjament i el gas, els preus dels augmenten aquest mes davant de les baixades de l’any passat, i els aliments i begudes no alcohòliques, que van disminuir més al juliol de 2020 que aquest mes. Cal ressenyar també, encara que en sentit contrari, la baixada dels preus de l’electricitat, enfront de l’augment registrat al juliol de l’any passat.

L’Executiu ha canviat la fórmula per presentar els comptes anuals a quatre dies de tancament


L’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) ha expressat la seva “indignació i profund malestar” per l’aprovació, mitjançant una ordre ministerial, dels nous models de presentació de comptes anuals en el Registre Mercantil. Han de ser utilitzats per totes aquelles entitats que tinguin pendent dipositar i presentar els seus comptes, fet que suposa “donar un peremptori termini de quatre dies per implementar de nou un treball que, a dia d’avui, estava pràcticament conclòs”.

La futura llei de ‘startups’ alleuja la fiscalitat dels ‘business angels’ per impulsar la inversió


Els empresaris enfocats a sectors emergents mitjançant el mentoring o mentorazgo es podran beneficiar d’una legislació específica per a un entorn concret: les startups, segons l’Informe de l’Avantprojecte de Llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents. Els emprenedors podran optar a un tipus de l’Impost de Societats reduït en deu punts, passant de l’25% a l’15% en startups fins a un màxim de quatre anys. A més, s’inclou la possibilitat que les startups sol·licitin l’ajornament del deute tributari de l’impost de societats o de l’impost sobre la renda de no residents en el primer exercici en què base imposable sigui positiva i en el següent, amb dispensa de garanties i sense meritació d’interessos de demora, per un període de 12 i 6 mesos respectivament.

La taxa digital, en un racó


L’acord per impulsar un impost mínim en Societats del 15% a nivell global, assolit fa dues setmanes al si de l’OCDE i recolzat durant aquest cap de setmana al G-20, ha aparcat, al menys fins a la tardor, el projecte de taxa digital que sospitava la Unió Europea. “El G20 ha aprovat un acord històric aquest cap de setmana a Venècia per crear un sistema fiscal internacional més estable i més just que abordi els desafiaments fiscals derivats de la digitalització de l’economia”, va explicar també el portaveu de la Comissió.

La Xina, a prop de la regressió econòmica


La sorprenent decisió del Banc Popular de la Xina de retallar el coeficient de reserves obligatòries de el sistema bancari és un senyal que s’acosta una potencial aturada per la segona major economia de la planeta, a el temps que els economistes i els ministres de Finances del G20 avisen els riscos que la variant Delta del Covid-19 pot exercir en la recuperació. El banc central del gegant asiàtic retallarà la taxa d’interès real en 0,5 punts percentuals, alliberant 1 bilió de iuans de liquiditat en el sistema interbancari, amb l’objectiu principal d’utilitzar més crèdit per ajudar les petites empreses nacionals, pressionades pels costos. És la primera retallada d’aquest tipus a 15 mesos.

CEOE-Cepime han rebutjat la reforma laboral del Ministeri de Treball


CEOE-Cepime ha considerat “inacceptable” la proposta amb la qual es pretén modernitzar el mercat laboral. CEOE recorda que “la temporalitat és un element intrínsec a moltes activitats de caràcter estacional, de manera que reduir-la a un fenomen residual perjudica l’ocupabilitat de moltes persones, especialment de les que no tenen qualificació i els joves. També critiquen que la reforma laboral tal com està plantejada és “aliena a les sol·licituds europees i resultat d’un pacte de govern que no ens obliga i que, a més, és lesiu per a l’ocupació” i adverteixen que, si el Govern persevera en aquesta direcció, “serà sense el suport de les organitzacions empresarials “.

Creixement significatiu a l’Eurozona


L’activitat empresarial a l’Eurozona va créixer el mes passat al seu ritme més alt des de juny de 2006, és a dir, en quinze anys, segons l’índex PMI elaborat per IHS Markit. Això sí, l’economista en cap de la consultora, alerta que “les pressions inflacionistes també han augmentat”. “Les empreses de el sector de serveis [de la zona euro] estan pujant els seus preus a l’ritme més pronunciat des de fa més de 20 anys, ja que els costos es disparen”, ha subratllat aquest expert. Molts analistes projecten l’índex de preus a l’consum (IPC) per sobre de l’3% interanual en alguns mesos del que queda de 2021.

Redissenyant les formes de treballar


El 65% de les empreses optarà per un model híbrid en el qual es funcioni des de fora de l’oficina entre dues i tres dia a la setmana, segons l’informe “Noves formes de treballar. Reflexions sobre el futur”. Però aquesta no és l’única inquietud que tenen els treballadors. El 54% dels directius i empleats considera que el temps de treball és una àrea que requereix d’atenció immediata. Davant el presentisme, el 69% dels enquestats considera que les empreses haurien de mesurar la contribució a resultats i no en hores. El 90% dels directius aposta per evolucionar el seu model de lideratge per adaptar-lo a les noves formes de treballar i el 68% considera que ha d’enfortir les seves habilitats en el nou context.

La roba, l’oci o la cultura perden pes en els pagaments de les llars


La família espanyola dedica a residència el 35,6% de la seva renda, un rècord històric. Aquesta tessitura cobra especial rellevància en un moment com l’actual, en què bona part de la recuperació econòmica després de la crisi de l’Covid-19 es fia a l’repunt de l’consum. Analitzant la sèrie històrica, i deixant de banda l’exercici de la pandèmia per ser indubtablement atípic, les despeses mitjans relatius a l’habitatge han crescut de des del 24,9% recollit el 2006 a l’31,2% anotat el 2019. En el mateix període, per contra, el pes de la roba i el calçat ha caigut des del 6,8% a l’3,7%, el dels mobles i articles per a la llar ho ha fet des del 5,9% a l’4,3 % i el de l’oci i la cultura s’ha reduït des del 6,9% a l’5,4%, entre d’altres partides.

El cost d’enviar un contenidor de mercaderia des de la Xina a la resta de el món a través de les rutes comercials més comuns està disparat


En només 11 mesos, des del 31 de juliol de 2020 fins el 25 de juny de 2021, el preu mitjà de l’enviament de l’contenidor estàndard de 20 peus, el més comú en el comerç internacional, ha passat de 1.103 dòlars a 3.785, el que suposa un el 243% més. Els sobresalts com el de l’canal de Suez o els problemes en Yantian estan fent a la indústria replantejar-se el model logístic. El responsable d’importacions d’Amèrica del Nord de Maersk, ha advocat per un canvi de sistema. “El just in time no és sostenible avui dia. Els models de cadena de subministrament just in case, amb un matalàs d’inventari, garanteixen que es pugui satisfer la demanda de vendes “, va afirmar.

Confiança per les exportacions d’oli fora de la UE


L’acord entre la UE i els Estats Units per suspendre durant els propers cinc anys els aranzels de l’administració nord-americana que gravaven a molts productes agroalimentaris espanyols ha fet recuperar la confiança al sector de l’oli d’oliva per reprendre el lideratge perdut en el que és el seu mercat més estratègic fora de la UE. Al costat positiu, destaca la millor posició del nostre país a nivell industrial. “Els aranzels van provocar que les empreses que tenien previst muntar envasadores als Estats Units per beneficiar-se el menor cost que suposa el transport de l’enviament a granel, els acceleressin”.

Fraccionament extraordinari per al pagament del deute tributari derivat de la declaració de l’IRPF

Avui s’ha publicat al BOE l’Ordre HAC / 320/2021, de 6 d’abril, per la qual s’estableix un fraccionament extraordinari per al pagament del deute tributari derivat de la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a beneficiaris durant l’any 2020 de prestacions vinculades a Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació.

Pujada rècord de la pressió fiscal


Les estimacions de recaptació de l’Aeat per a l’any 2020 anticipen una pujada rècord de la pressió fiscal d’al voltant de dos punts que acostaran l’indicador al voltant de l’37%. Les dades de l’Aeat preveuen una caiguda de la recaptació de l’8,7% mentre que el PIB de l’economia espanyola va caure un 11% el 2020. La pressió fiscal d’Espanya va tancar l’any 2019 entre el 35,2% i el 35, 4% segons les dades dels diferents organismes. La irrupció de la crisi de l’coronavirus l’any passat va tombar el PIB un 11%, 2,3 punts per sobre de les previsions que manté ara l’Agència Tributària sobre recaptació. El millor desenvolupament de la recaptació podria situar l’indicador a l’entorn de l’37%. Aquest nivell només es va assolir l’any 2007, que va tancar amb la dada en el 37,1%.

L’Agència Tributària ha sol·licitat la col·laboració de notaris i registradors


Això és degut a facilitar l’acceleració del cribratge d’empreses vives i prevenir així que l’ingent cementiri empresarial serveixi per ocultar entramats societaris, activitats no declarades, fraus o operacions de blanqueig de capitals, entre d’altres potencials delictes. En aquest exercici el que hi ha és una voluntat d’introduir per via legislativa mesures per evitar que aquestes empreses que no tenen activitat segueixin operant “. Hi ha uns tres milions de societats en el Registre Mercantil però només 1,3 milions presenten anualment els seus comptes pel que es treballa en revocar el NIF de les que no compleixin la seva obligació puntualment. “La reforma en relació amb la funció notarial va en tres línies”.

Novetats legislatives

Ordre ISM/189/2021, de 3 de març, per la qual es regula el Registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social.

https://www.boe.es/eli/es/o/2021/03/03/ism189

Acceptació del poder atorgat
Els poders atorgats en favor de persones jurídiques no s’inscriuran ni faran efecte fins que aquelles procedeixin a presentar una declaració responsable manifestant que, en els seus estatuts, està prevista la possibilitat de representar a tercers davant les administracions públiques. Aquesta declaració haurà de signar-se electrònicament en el termini màxim d’un mes a comptar des de la presentació de la sol·licitud d’inscripció del poder en el registre. En cas de presentar-se noves sol·licituds de registre d’apoderaments a favor de la mateixa persona jurídica, no serà necessària la presentació d’una nova declaració responsable, sempre que es mantinguin els requisits de capacitat que la sustenten. La declaració responsable substituirà a la presentació dels estatuts, sense perjudici que aquests puguin ser exigits amb posterioritat per l’òrgan, entitat gestora o servei comú competent. En aquest últim cas haurà de constar en el registre el resultat de la comprovació realitzada.

​Termini de vigència dels apoderaments inscrits al registre
La representació atorgada en l’àmbit del Sistema de remissió electrònica de dades (Sistema XARXA) es regirà per la seva pròpia normativa.
Els documents normalitzats de representació aprovats per les entitats gestores per al seu ús en els procediments dirigits al reconeixement de prestacions de la Seguretat Social, continuaran sent vàlids i no seran objecte d’inscripció en el Registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social.

Nou Reglament d’assistència jurídica gratuïta


Aprovat el Reial Decret pel qual s’estableix el nou Reglament d’assistència jurídica gratuïta, que deroga i substitueix el Reial Decret 996/2003. La nova norma determina, com a regla general, el pagament mensual de la subvenció d’assistència jurídica gratuïta per part de Ministeri de Justícia, agilitzant el pagament d’aquestes actuacions, que fins ara es tenien una periodicitat de pagament trimestral. El cobrament més immediat per part d’advocats i procuradors repercutirà en la millora de l’servei per a la ciutadania. A més, el Reglament estableix que la subvenció d’assistència jurídica gratuïta s’aplicarà, també, als honoraris deixats de percebre per aquells professionals de torn d’ofici que hagin prestat el servei, quan l’expedient no hagi obtingut el benefici per insuficiència de documentació.

El Ministeri de Justícia posa en marxa el segon pla de xoc per impulsar la resolució d’expedients de nacionalitat


Es tracta d’una sèrie de mesures encaminades a la solució de l’embús en la tramitació i resolució dels expedients de nacionalitat per residència i de sefardites. S’opta per l’opció de reforç intern, a l’ésser la més eficient, eficaç i econòmica. Per a la implementació d’aquest pla de xoc, s’han impartit mòduls de formació per part de personal d’Àrea de nacionalitat de la Subdirecció General de Nacionalitat i Estat Civil.

L’Executiu ha reformat l’Impost Sobre Societats i l’Impost de la Renda de No Residents en matèria d’asimetries híbrides


El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei amb el qual es transposa una directiva comunitària i pel qual es modifiquen la Llei de l’Impost sobre Societats i el text refós de la Llei de l’Impost sobre la renda de no residents. La matèria que es veu modificada per la transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, en la redacció donada per la Directiva (UE) 2017/952, és la relativa a les asimetries híbrides i, en particular, el seu objectiu és la neutralització dels seus efectes que solen portar aparellats elusió fiscal. Les normes introduïdes seran aplicables a les asimetries híbrides que tenen lloc entre Espanya i altres Estats membres de la Unió Europea, i entre Espanya i tercers països o territoris, sempre que les parts que intervenen en l’operació siguin persones o entitats vinculades, així com quan l’asimetria tingui lloc en el marc d’un mecanisme estructurat.