Des de l’any 2000, tots els Estats membres han optat en major o menor mesura per rebaixar el tribut que grava els beneficis empresarials

L’única excepció és Malta, que manté un gravamen molt elevat del 35%, però que resulta enganyós perquè en realitat el seu règim fiscal és beneficiós per a les companyies. Dels 28 països que avui formen part de la UE, 22 han aprovat una pujada de l’IVA en el que va de segle. La crisi econòmica, la caiguda dels ingressos públics i l’augment del dèficit públic van provocar una onada d’increments tributaris. Hi ha una tendència internacional que passa per fer virar el pes de la recaptació sobre els impostos indirectes. En el cas de l’IRPF, la tendència no és tan clara com en IVA i Societats. Si un es fixa en el tipus marginal màxim de l’IRPF, la majoria de països han optat per reduir-lo.

L’esborrany publicat per Economia confirma que aquelles entitats que donin un servei d’assessorament independent i de gestió discrecional de carteres no podran cobrar incentius, com apunta l’avantprojecte

Existia el dubte de en quins casos es permetria el cobrament d’aquests incentius-segons la CNMV, les gestores retrocedeixen el 62 per cent de les seves comissions als distribuïdors per vendre els seus fons- a aquelles entitats que oferissin un servei de comercialització o d’assessorament no independent. Qualsevol entitat que doni un servei d’assessorament no independent no podrà cobrar incentius tret que compleixi amb tres supòsits. En tot cas, el text difós pel Ministeri d’Economia no és encara definitiu ja que ara s’obre un procés de consulta pública que es tancarà el proper 18 de setembre.

Nova tendència en allotjament de vacances

Arriba el càmping amb glamour, o el que és el mateix Glamping, amb tota mena de comoditats. els més reconeguts es troben preferentment a Andalusia, Galícia i Canàries, tots ells es troben perduts enmig de la natura, d’un bosc o d’un paratge únic. El secret no és altre que mantenir-se allunyat de tot el que faci olor de ciutat i a ciment. El preu oscil·la des de les més econòmiques, que solen rondar els 100 euros per nit i persona, fins als 900 euros de les estades més exclusives.

Pràcticament no hi ha plans de fons en el mercat espanyol

“Les baixes comissions, unit al fet que hi ha un límit d’inversió de 8.000 euros, impedeix que molts plans assoleixin un volum adequat que els permeti diversificar bé el seu patrimoni sense que suposi un gran augment de costos”, opinen experts. A Espanya, els plans de pensions segueixen pecant de ser massa conservadors ja que, tot i que la inversió en renda fixa botiga a la baixa, els fons de pensions segueixen invertint la major part de el seu patrimoni en actius en deute, un 54% el 2016. Aquest conservadorisme a l’hora de invertir està darrere que molts d’ells acumulin pobres rendibilitats ja que, encara que els plans individuals en l’últim any s’anoten de mitjana un 4,93%, només un 60% aconsegueix rendibilitats positives en aquest període. Això i la seva escassa liquiditat expliquen el estancament que han tingut les aportacions a aquests productes en els últims anys.

Llançament de l’emblemàtica marca Tim Hortons a Espanya

Restaurant Brands International, propietària de marques com Burger King i Popeyes, ha anunciat aquest dimecres la signatura d’un acord amb el soci amb el qual manté la seva aliança d’empreses a Espanya per desenvolupar la cadena de cafeteries Tim Hortons en el mercat nacional, segons ha informat la companyia en un comunicat.

El preu de l’electricitat s’ha incrementat un 10% en el que portem de 2017, respecte a l’any anterior

Aquest increment suposa una minva en la renda dels espanyols i una considerable pèrdua de competitivitat per a les empreses, segons dades de Anpier, la patronal dels productors renovables a Espanya. El model vigent d’energies fòssils i el sistema de formació de preus en el mercat majorista i com a resultat ha minvat a la producció fotovoltaica. Si Espanya tingués la mateixa infraestructura fotovoltaica que Alemanya, la potència que arribaria fora de 55.000 GWh; això suposaria una reducció del preu pool de la nostra energia del 36%.

Els avantatges de les pimes

El Ministeri d’Economia ha elaborat un ‘Informe sobre creixement empresarial’ en què aposta per eliminar o modificar aquells llindars per nombre de treballadors o facturació que operen actualment a la legislació espanyola i que dificulten que les empreses augmentin la seva mida, ja que seguir sent pimes té avantatges fiscals i d’altre tipus. Per eliminar aquest “efecte graó” plantejarà diferents alternatives, i una d’elles és eliminar els llindars per nombre de treballadors (actualment es diferencia entre 10, 50 i 250 empleats) o per xifra de facturació (els més repetits en la legislació actual són 10 , 6 i 2 milions d’euros) quan la regulació depenent de la mida no resulti necessària o proporcionada. Una altra alternativa que defensa Economia és substituir el llindar vinculat a la mida per algun altre llindar. El ‘phase out’ de la regulació és una altra de les opcions que estudia el Govern. Es tracta d’una opció seguida en les normes d’auditoria i comptabilitat, on la regulació només s’activa si l’empresa supera els llindars durant dos exercicis seguits.

Les minoristes no poden vendre articles de luxe a internet

Un proveïdor de productes de luxe pot prohibir als minoristes autoritzats que venguin els seus productes en plataformes de tercers com Amazon o eBay, segons conclusions de l’advocat general del TJUE. Tal prohibició té per objecte protegir la imatge de luxe d’aquest tipus de productes i no es considera compresa, sempre que concorrin determinats requisits, en la prohibició de pràctiques col·lusòries, ja que pot millorar la competència basada en criteris qualitatius. Tot i la importància creixent de les plataformes de tercers en la comercialització dels productes dels minoristes, la prohibició imposada als distribuïdors autoritzats de recórrer a aquestes plataformes externament recognoscibles no podria, en l’estat actual de l’evolució del comerç electrònic, assimilar a una prohibició total o una limitació substancial de la venda per Internet. Considera que la prohibició controvertida no constitueix una restricció especialment greu en el sentit d’aquest Reglament, per la qual cosa, en principi, no s’exclou que pugui beneficiar-se d’una exempció per categories. En efecte, en opinió de l’advocat general, la prohibició controvertida no constitueix ni una restricció de la clientela del detallista 6 ni una restricció de les vendes passives als usuaris.

El 2020, prou bosses de plàstic

El Govern planeja prohibir la distribució total de les bosses de plàstic als consumidors a partir de gener 2020, i, fins llavors, preveu obligar el cobrament de les mateixes a partir de març de 2018, segons recull el projecte de Reial Decret de reducció de aquest material, que el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) ha obert per a consulta pública. Així mateix, el MAPAMA ha informat que, en l’actualitat, s’està elaborant l’Estratègia Europea de Plàstics per part de la Comissió Europea, on s’està analitzant la situació d’aquest material i és “previsible” que s’avanci a nivell comunitari en mesures per a la reducció del consum d’altres productes d’un sol ús fabricats amb plàstic, com és el parament d’un sol ús (plats, gots, coberts o palletes) i “fins i tot prohibir la presència de microplásticos en productes cosmètics”, segons ha assegurat l’organisme.

Evolució mensual de les vendes en el comerç minorista

La variació mensual de l’ICM a preus constants entre els mesos de juny i maig, eliminant els efectes estacionals i de calendari, és del 0,6%. Aquesta taxa és dues dècimes superior a la del mes anterior. L’índex general sense estacions de servei registra una taxa mensual del 0,8%. Per productes, Alimentació puja un 1,0% i Resta un 0,8%. Si es desglossa aquest últim per tipus de producte, Equip de la llar presenta el major augment (1,0%). L’Índex General de Comerç Minorista corregit d’efectes estacionals i de calendari presenta al juny una variació del 2,5% respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquesta taxa és tres dècimes inferior a la registrada al maig.

Els efectes del Reial Decret Llei 1/2017 de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl han estat mínims i han deixat a totes les parts insatisfetes

Els bancs van rebre una nova onada de reclamacions després de l’entrada en vigor de la norma, que a més els obligava a implantar departaments especialitzats d’atenció i mecanismes d’informació; els bufets d’advocats van veure com perillava una lucrativa font d’ingressos i els jutjats segueixen col·lapsats amb plets, perquè els afectats per les clàusules sòl no van obtenir una resposta satisfactòria a les seves reclamacions o no desitjaven esperar més per arribar a una solució. En aquest context, els advocats han optat per una estratègia reforçada per captar i defensar clients. Alguns bufets posen xifres de resultats de les seves reclamacions segons la tipologia: un 13% dels clients arriben a acord amb el seu banc sense anar a judici, mentre que en els tribunals guanyen el 97% dels casos.

Es disparen els preus dels actius comercials europeus

Els inversors francesos estan invertint de forma descontrolada en vehicles d’inversió col·lectiva immobiliaris disparant els preus dels actius comercials europeus a nivells insostenibles, adverteix la gestora Fidelity. Cada vegada som més cautelosos perquè el mercat té totes les característiques d’una bombolla. La firma destaca que els inversors estan buscant majors rendiments que la renda variable i fixa i el favorable tractament fiscal. El resultat és que els fluxos d’inversió s’han desviat als actius comercials de primera categoria a Berlín, París, Madrid o Zuric. Els preus han superat els nivells de 2007, un any abans de l’esclat de la crisi financera. Els fons immobiliaris francesos i les SCPI “corren un risc similar” si es repeteixen els dubtes sobre els retorns i la retirades massives.

El jutjat especialitzat en clàusules sòl de Barcelona dicta la seva primera sentència

Fotografia: Nació Digital

El Jutjat de Primera Instància nº 50 de Barcelona ha anul·lat la clàusula de limitació del tipus d’interès variable -clàusula terra- d’un contracte hipotecari signat amb el banc Sabadell el 6 de maig de 2011. Es tracta de la primera sentència dictada per un jutjat especialitzat en productes bancaris complexos a Barcelona, jutjats que van ser creats el passat 1 de juny de 2017 com a mesura de reforç per fer front a les demandes en aquesta matèria. A més, l’entitat financera haurà de retornar les quantitats cobrades de més juntament amb els interessos legals i recalcular la quota del préstec sense aquesta clàusula.

Habilitació de la sol·licitud via electrònica de la nacionalitat espanyola

Fotografia: URV

El Consell General de l’Advocacia Espanyola i el Ministeri de Justícia han signat un acord per habilitar que els advocats puguin presentar electrònicament les sol·licituds de nacionalitat espanyola per residència en representació dels interessats. Gràcies a aquest acord s’agilitaran i reduiran els terminis de les gestions encomanades pels ciutadans als seus advocats per gestionar els seus expedients d’adquisició de nacionalitat. Es tracta d’un volum de treball bastant gran, ja que la pròpia secretària d’Estat de Justícia, ha informat recentment que a Espanya es tramiten anualment al voltant de 150.000 expedients d’adquisició de nacionalitat per residència.

El Govern negocia amb sindicats i patronal un acord per combatre l’atur juvenil i poder gastar els fons europeus destinats a aquest fi

La proposta del Ministeri d’Ocupació flexibilitza el contracte de formació, ja que permet que a la pràctica l’aprenent sigui un més de la plantilla a l’entrar en els torns de treball. Segons l’esborrany, en ella es recullen mesures per fomentar la jubilació parcial i el contracte de relleu, millorar i donar més garanties al contracte de becari i flexibilitzar el contracte de formació. Aquest últim punt és el més complicat de donar suport pels sindicats i, segons apunten algunes fonts, podria fer encallar la signatura de l’acord. El Ministeri d’Ocupació ha ofert equiparar el contracte en pràctiques al de formació a la de cotització i els incentius per a la conversió a indefinit. També proposa crear un marc que garanteixi la qualitat de les pràctiques no laborals, aquelles l’ús s’ha generalitzat per remunerar molt poc o res.

Suplantant a les empreses de treball temporal

Asempleo ha advertit que estan proliferant empreses que, sota la fórmula de cooperatives de treball associat, estan tractant de suplantar el paper de les empreses de treball temporal (ETT). Alerta que aquestes empreses, les anomenades ‘plataformes de facturació’, que ofereixen aparentment la possibilitat de reduir impostos i cotitzacions socials, donant lloc a situacions irregulars que podrien tenir greus conseqüències per als que acudeixen a elles per tal de factures seus serveis a tercers. Ha denunciat que aquestes plataformes desnaturalitzen la figura de la cooperativa de treball associat. Ha demanat a la CEOE que estudiï aquestes pràctiques per tal de traslladar a les autoritats laborals i la Inspecció de Treball la necessitat de posar fre a aquestes plataformes.

El TC ha anul·lat el cànon digital imposat per la Generalitat de Catalunya a les empreses operadores d’internet

La causa d’aquesta resolució és que el canon excedeix les competències autonòmiques en matèria tributària i grava el mateix fet imposable que l’IVA. Els cinc magistrats que signen el vot particular a aquesta sentència consideren que l’anàlisi comparativa d’ambdós tributs que ha efectuat el TC és “erroni”, pel que creuen que s’hauria d’haver desestimat el recurs del Govern.

El nombre de llocs de treball generats gràcies a l’automatització podria rondar els dos milions de persones en 2030

Aquesta és una conclusió d’un estudi elaborat per l’Observatori ADEI. L’informe, impulsat per Google i Analistes Financers Internacionals (AFI), assenyala les oportunitats que ofereixen tant l’automatització com la robotització en els propers anys. Les ocupacions avançades de físics, enginyers i matemàtics, especialistes en finances i professionals de les tecnologies de la informació i comunicació a més de les relacionades amb l’hostaleria i el comerç són les que tindran més potencial de creixement ja que són “les que major grau de complementarietat tenen amb la robotització “.

L’ICEX ha presentat la nova línia de crèdit del Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM)

Aquesta línia de crèdit està dedicada a finançar petits projectes d’exportació i inversió. Aquesta línia permet finançar projectes a mig i llarg termini de fins a tres milions d’euros i es tracta d’una línia que s’adequa a les pimes amb un procediment més àgil, menys burocràtic i més ràpid en la seva aprovació. Això no obstant, com a punt feble de la línia FIEM, ha afirmat que s’ha de treballar perquè el temps de tramitació es redueixi a tres o quatre mesos, ja que actualment no sol ser inferior a sis mesos.

El govern estudiarà el 2018 implantar la jornada de 35 hores setmanals en el sector públic

El Govern ha explicat que es farà per sectors per veure “on es pot aplicar i on no”. El secretari d’Estat per a les Administracions Territorials ha volgut deixar clar que el Govern no va retirar el recurs davant el Constitucional contra la Junta d’Andalusia que va implantar la jornada de 35 hores i ha explicat que la modificació es pretén dur a terme “a futur”. El ministre d’Economia ha afirmat que no hi ha “cap país d’Europa” de l’entorn d’Espanya on els funcionaris treballin 35 hores.

Webs per a llogar habitatges turístics i la privacitat

Les plataformes digitals dedicades al lloguer estacional estan analitzant al detall el decret pel qual Hisenda s’ha proposat obligar-los a facilitar tot tipus d’informació sobre les persones que, a través dels seus webs, lloguen habitatges a turistes. Fonts jurídiques consideren que el punt més delicat sobre la protecció de dades es concentra en tota aquella informació que els webs haurien de començar a sol·licitar per atendre a Hisenda i que “no són necessaris per al negoci”. Per exemple, citen la referència cadastral o la identificació obligatòria del propietari (encara que no sigui el que llogui). “Les dades personals estan subjectes a lleis de protecció de dades i privacitat molt estrictes”. Al mateix temps, defensen que cal distingir entre “tenir accés a dades” i “tenir accés a detalls personals”, i fan referència a la directiva que considera dades personals, els que permeten identificar una persona.

El Tribunal Suprem fixa la interpretació dels requisits de la jubilació activa

L’última sentència del TS sobre aquest tema, a 30 de maig de 2017, fixa els requisits requerits per poder concedir la jubilació activa, una modalitat que permet a l’jubilat cobrar el 50% de la pensió mentre realitza un altre treball. Això implica, com bé aclareix la sentència, que existeix “la necessitat d’haver-se jubilat amb una pensió equivalent al 100% de la base reguladora de la mateixa, per poder fer compatible el treball amb la pensió reconeguda”. Aquesta pensió a la qual es té accés no serà del 100%, sinó un 50%, i no és possible arribar al 100% amb cotitzacions posteriors.

Amb la futura llei immobiliària hi haurà millors condicions per al consumidor

El ministre d’Economia ha destacat la millora que suposarà per als consumidors la futura llei de crèdit immobiliari que preveu, entre altres qüestions, que si el consumidor ho decideix, d’acord amb el seu banc, pugui passar la seva hipoteca de tipus variable a fix “pràcticament sense despeses “, fet que suposa” una assegurança “per al ciutadà perquè l’euríbor ara està en negatiu però no va a estar així “tota la vida “. El Govern, ha precisat De Guindos, “donarà una opció molt barata” d’aplicar aquest canvi, de manera que s’intentaran millorar les condicions “des del punt de vista del consumidor”. Pel que fa a quin tipus fix, ha aclarit que haurà de ser una negociació entre les parts. Una altra de les qüestions exposades pel ministre ha estat que el notari va haver d’actuar dues vegades, en la fase precontractual i quan se signa la hipoteca.

Arrossos asiàtics que exporten a la UE sense aranzel


Espanya i altres set països europeus productors d’arròs, entre ells França, Itàlia i Portugal, han demanat aquest dilluns a Brussel·les que prengui mesures per fer front a l’auge de les importacions d’arrossos asiàtics, especialment de països que, com Cambodja i Birmània, poden exportar a la UE sense aranzel. Una altra reivindicació d’aquest grup de països és promoure el sistema voluntari d’etiquetatge i iniciatives promocionals per animar el consum d’arròs produït a la UE. Espanya i la resta de països recolzen la seva preocupació en l’augment del 65% de les exportacions d’arròs asiàtic en els últims cinc anys, una xifra que s’eleva fins a un increment del 97% per a l’especialitat basmati. L’entrada d’arrossos d’altres varietats, a més, estaria desequilibrant les produccions europees.

Informe del ministre de Justícia sobre l’Avantprojecte de Llei per a regular l’Ordre Europea de Recerca (OEI)

La finalitat d’aquest informe és contribuir a la investigació de delictes d’abast transfronterer europeu Aquest Avantprojecte de Llei suposa la transposició a l’ordenament jurídic espanyol d’una Directiva comunitària del 3 d’abril de 2014, relativa a l’ordre europea de Recerca en matèria penal, que estableix la creació d’un instrument únic per als Estats membres que els permeti dur a terme mesures d’investigació en un altre país de la Unió Europea a fi d’obtenir proves en el marc d’un procediment judicial. Modifica la Llei d’enjudiciament civil per ajustar l’ordenament espanyol a l’aplicació del Reglament europeu pel qual s’estableix el procediment relatiu a l’ordre europea de rendició de comptes a fi de simplificar el cobrament transfronterer de deutes en matèria civil i mercantil. Contempla també l’adequació de la Llei d’assistència jurídica gratuïta del 10 de gener de 1996 a una directiva comunitària de 2016 per preveure la possibilitat de sol·licitar, en casos justificats, la substitució del lletrat assignat, així com per poder exercir el dret de ser assistit per un advocat en un judici per delicte lleu.

La temporalitat afecta més del 90% dels contractes de 2017

Fotografia: ara.cat

En els primers sis mesos de l’any s’han signat a Espanya més de 10,5 milions de contractes de treball, la major xifra mai registrada per aquest període, i que suposa de mitjana gairebé 58.000 contractacions al dia. Segons les dades facilitades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), aquesta xifra d’acords laborals segellats fins al juny suposa la major per a la primera meitat d’un any des de l’inici de la sèrie històrica, que es remunta a 1995. La xifra de aquest any, senyal del dinamisme d’un mercat laboral que recupera ocupació després dels durs anys de crisi, és també reflex del pes de la temporalitat en el mercat. Així, dels 10,5 milions de contractes fins al juny, un 11,5% més que en el mateix període de 2016, més de 9,5 milions, el 90,8% van ser temporals. Per sectors, i sempre amb les dades acumulades fins al juny, el 68,7% dels acords laborals, 7,2 milions, van ser en el sector serveis. I d’ells, 2,1 milions a l’hostaleria.

Una mica més d’un terç de les gasolineres desateses que hi ha a Espanya hauran de fer adaptacions per complir la nova normativa de prevenció de fuites


El president de Aesae (Associació Nacional d’Estacions de Servei Automàtica), ha explicat que, tot i això, l’aprovació pel Consell de Ministres el passat 7 de juliol del reial decret que actualitza la reglamentació de les instal·lacions de subministrament de carburants a vehicles aclareix el camí perquè el sector de les gasolineres automatitzades pugui desenvolupar a Espanya, davant de les traves que estan posant algunes normatives autonòmiques. Tot i que creu que el procés que queda “no serà tranquil”, ja que hi ha comunitats com Castella i Lleó o Andalusia que tenen normes que obliguen a tenir personal a les estacions de servei i que intentaran defensar les seves competències en matèria de consum arribant fins i tot al TC.

El 40% dels plans de pensions que es comercialitzen a Espanya està donant pèrdues als seus partícips en l’últim any i cap és de borsa

Menys de la meitat dels plans de pensions que es comercialitzen a Espanya inverteixen en borsa. La resta ho fan en renda fixa o en la combinació de les dues coses. El problema és que, mentre que 2017 està sent un any molt positiu per a la borsa, el mercat de bons està començant a patir. Conseqüència: Molts plans de pensions mixtes o de renda fixa que tenien rendibilitats a llarg termini positives, estan punxant en l’últim any.

El Govern decidit a impulsar la contractació de joves aturats i sense formació

La ministra d’Ocupació ha anunciat que es troba en negociacions amb la taula de diàleg social i les comunitats autònomes per impulsar una bonificació “potent” durant tres anys a favor de les empreses que contractin de manera indefinida als ‘ninis’ després dels 18 mesos amb contracte de formació. Es tracta de sumar a les bonificacions que ja existeixen quan un contracte formatiu es converteix en indefinit, que són d’una reducció en les quotes a la Seguretat Social de 1.500 euros per a joves homes i 1.800 euros per a dones, una rebaixa de addicional de 3.000 euros per any i durant tres anualitats. Báñez també va explicar en seu parlamentària que el complement salarial de 430 euros que rebran els ‘ninis’ si aconsegueixen un contracte de formació “no és una ajuda salarial”, sinó “un ajut directe” que no es restarà del seu salari. “És una ajuda directa a la formació. Es tracta de 430 euros que se sumaran al sou que els corresponguin segons conveni”, ha subratllat.

Avalada la pujada de les pensions en un 0,25% per 2017

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha avalat la pujada de les pensions en un 0,25% per 2017, el mínim legal previst, en un informe d’opinió sobre els valors utilitzats pel Ministeri d’Ocupació per aplicar la fórmula de revaloració anual de les pensions. Ara bé, la institució considera que amb el model actual la pujada de l’0,25% es mantindrà almenys fins 2022, un percentatge que suposa una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes si es té en compte que la inflació està en l’1, 5%.