Circular- Editorial -28/20


EDITORIAL DE NADAL – desembre de 2020

EDITORIAL DE NADAL 2020
Preparant aquest editorial miro el que vam escriure l’any passat i no puc més que pensar en la inimaginable situació que ens estava a punt d’arribar. Ni les més tronades pel·lícules de grans catàstrofes de sèrie B ens havien manifestat cap cosa semblant a la que ens hem trobat.
Casualment l’any passat dèiem que calia que ens preguntéssim:

  • On som?
  • Què volem ser?
  • Què farem per arribar-hi?

Com si d’una premonició es tractés, ara encara pren més sentit plantejar-se la resposta a aquestes qüestions. La virulència d’aquesta pandèmia es podria comparar amb la d’un riu desbordat que s’emporta tot el que no està ben consolidat i falcat.

D’altra banda, les actuacions de les diferents administracions públiques han intentat evitar l’ensorrament de les activitats empresarials amb l’aplicació de determinades mesures de cert suport i alleujament. Aquestes mesures han vingut acompanyades de la proverbial dificultat d’interpretació i d’implantació administrativa. Fins i tot s’ha produït el cas que abans de fer-se efectives ja hi havia l’amenaça “que ningú se n’aprofités indegudament”.

Atès que formem part de GMN International, xarxa internacional d’assessors, hem conegut de primera mà les diverses mesures i aplicacions en els diferents països del nostre entorn. És aquí quan ens ve al cap com d’interessant és l’aplicació de la pràctica del benchmarking quant a la implantació de millors pràctiques. La comparació i anàlisi de les mesures de suport de l’activitat empresarial feta en països europeus molt propers ens hauria pogut marcar un camí molt més clar sense el garbuix desordenat en què s’ha convertit el nostre entorn. Tan sols si les administracions fossin capaces d’utilitzar les dades que ja tenen (no tornar-les a demanar en dotze mil qüestionaris de maquiavèl·lica interpretació) ja seria una grandíssima aportació a la societat. Per no dir la diferent quantitat d’ajudes rebudes aquí en comparació a altres indrets (1.000 euros d’una vegada a un percentatge de la facturació perduda, o sigui de molles de pa a un pa de quilo). Així com el maltractament al qual s’ha sotmès autònoms i petits negocis, que ha arribat a situacions que podríem considerar d’“humor negre”, en què s’ha procedit implacablement al cobrament (i augment!) de les quotes quan no hi havia activitat.

Dit això, tot sembla indicar que a poc a poc i assenyadament les coses aniran millorant. Aquesta crisi ha estat com si ens haguessin tret el llum, com si s’hagués tancat l’interruptor. Quan tornem a endollar tornarà la llum.

I que la llum estigui present dins nostre depèn de nosaltres.

Bones festes de tot l’equip de PAREDES.