Circular- Editorial -25/18


EDITORIAL DE NADAL – desembre de 2018

 

Dies de Nadal, sense adonar-nos-en arribem a final d’un altre any. Final d’any, moment de reflexions, balanços i nous propòsits. Encara amb uns quants dies per mirar d’optimitzar i racionalitzar la nostra càrrega tributària dins dels paràmetres legalment establerts. Em ve a la memòria un estudi fet fa anys per uns economistes alemanys en què es va arribar a la conclusió que una càrrega tributària superior al 30% resultava desincentivadora tant per a l’individu com per a l’empresa. Doncs aquí ens trobem amb càrregues superiors al 50%. Potser que ens ho fem mirar, no?

D’altra banda, tal com ens tenen acostumats les nostres autoritats tributàries, es continua en la línia de més pressió tributària per als mateixos (és a dir, els i les que declaren el seu sou, les seves plusvàlues patrimonials, els seus beneficis empresarials…), sense entrar en el “moll de l’os” del que ells mateixos en diuen “economía sumergida”, avaluada per les mateixes autoritats tributàries en més d’un 20% del PIB. No seria més rendible (a més de just) dedicar tots els esforços d’inspecció tributària a aixecar aquesta economia no declarada abans que seguir amb el martiri continu dels que ja tributen? Tan forassenyat és pensar això?

Cal esmentar també que són moltes les consultes que rebem sobre quin és el nostre parer de la situació de l’economia a Catalunya i Espanya i com està evolucionant. Cenyint-nos al que considerem que és la magnitud més representativa de la situació general econòmica d’un país, com és la taxa d’atur, hem d’esmentar que a Catalunya aquesta ha passat del 14,85% el 2016 al 10,63% a finals del 3r trimestre de 2018 i a Espanya del 18,63% el 2016 al 14,55% a finals del 3r trimestre del 2018. Veiem que d’una manera molt clara aquesta taxa ha anat disminuint en els dos casos i que la catalana es manté permanentment per sota l’espanyola en uns 4 punts percentuals. Creiem que aquesta evolució és una mostra gràfica molt eloqüent del que realment està passant. D’altra banda, i donada la nostra filiació amb GMN International, som coneixedors de primer nivell de l’atractiu de la zona on vivim davant l’exterior (i més amb situacions tan significatives com el Brexit).
Repte ja no de futur, sinó de present rabiós, és el de la transformació digital, entès ja com una actitud davant la vida i l’empresa. La recerca de la màxima eficiència en tot el nostre fer professional amb una visió clara d’assumpció de noves qualificacions, preparació i assoliment de nous reptes. Com algú ja està començant a dir, “ja no són els peixos grans que ens mengen els petits, sinó que són els peixos ràpids els que avancen els peixos lents (siguin grans o petits)”. Ja no s’està parlant de dimensió sinó de capacitat d’adaptació a un escenari canviant com el que tenim.
En fi, solen dir que no pots controlar les coses que et passen però sí que pots controlar (o depèn de tu) de quina manera t’agafes allò que et passa. Doncs agafem-nos les coses bé i gaudim de bones estones amb els nostres, xin-xin!